Guia mèdica cannàbica

Guia mèdica

Descripció química

Inflorescències seques de la planta femenina de Cannabis sativa L.

Principis actius

Cannabinoides, fonamentalment delta-9-tetrahidrocannabinol (delta-9-THC), i en menor quantitat àcid delta-9-THC, delta-8-THC, cannabidiol i cannabinol.

Indicacions

-Esclerosi múltiple i problemes de medul·la espinal: contra el dolor, espasmes i convulsions musculars.
-Càncer i VIH / SIDA: dolor; vòmits i nàusees com a efectes secundaris de la quimioteràpia, la radioteràpia i la medicació antiretroviral; com a estimulant de la gana.
-Dolors crònics d'origen nerviós.
-Síndrome de Guilles de Tourette: ajuda a aturar els tics.

Cal recordar que el cànnabis no juga cap paper en la curació d'aquestes malalties. Només pot ajudar a alleujar els símptomes.
El més aconsellable és, tot i que no estigui autoritzat en el nostre entorn, comentar amb el metge la possibilitat de consumir el cànnabis.
També es parla d'altres indicacions, però no hi ha prou estudis clínics que les avalin.

Contraindicacions

-Trastorns psicòtics.
-Pacients amb problemes psicològics.
-Problemes de cor: arítmies cardíaques, insuficiència coronària o pacients que hagin tingut alguna angina de pit o infart.
-Contraindicat en persones que hagin d'utilitzar maquinària o hagin de conduir. En aquest cas, es recomana, si s'ha consumit cànnabis per via inhalatòria, esperar com a mínim dues hores abans de conduir. I si s'ha pres per via oral-càpsules, amb el menjar ...-, esperar quatre hores.

Dosificació

És molt difícil establir una bona pauta de dosificació, ja que estem parlant d'una substància amb una gran variabilitat. Aquesta varietat en la dosi dependrà de la qualitat i les característiques de la planta de la qual es disposi. El millor és augmentar la dosi poc a poc, esperant trobar l'efecte desitjat. És recomanable obtenir sempre la substància d'un mateix origen, ja que les possibilitats que la quantitat de principis actius siguin similars són més altes.
Cal tenir molta cura amb la via oral. El THC es metabolitza en el fetge i, depenent de la constitució de cada persona, l'absorció oscil·la entre el 5% i el 80%, és a dir, una persona pot arribar a absorbir fins a 16 vegades més THC que una altra. Per això és necessari actuar amb precaució.
El cànnabis medicinal es pot utilitzar de diferents maneres: infusió, inhalació o ingestió.
La inhalació és la via més ràpida, perquè els principis actius del cànnabis van directament als pulmons i la seva absorció és més ràpida. Es fa utilitzant "vaporitzadors", que són uns aparells que escalfen el cànnabis i fan que els principis actius es volatilitzin i vagin als pulmons un cop s'han inhalat. La diferència amb la combustió (fumar) és que aquesta segona opció és més nociva perquè estan presents alguns agents cancerígens i irritants per a les vies respiratòries.
L'efecte màxim en la inhalació es produeix al cap de 15 minuts, i la durada és de 2-3 hores.
La dosi depèn molt de la persona i de l'experiència que hagi tingut amb el
cànnabis. Cal començar sempre amb dosis petites.
En el cas de les infusions, no s'han de fer amb aigua perquè els cannabinoides són liposolubles (solubles en greixos, encara que també en alcohol) i no es dissolen en aigua. La infusió es farà amb llet sencera o almenys semidesnatada, mai desnatada. S'escalfa la llet fins que bulli i es tira la marihuana picada. De seguida es baixa el foc perquè tingui una ebullició suau durant uns 5-10 minuts i es cola.
També es pot fer una preparació amb oli o mantega. S'escalfa en una paella el greix a foc molt suau, es tira la marihuana picada i s'ofega un parell de minuts. En aquest cas és convenient menjar tot el preparat. També es pot ingerir la marihuana crua, picada en un iogurt, una torrada o com amaniment d'una amanida o de qualsevol aliment.
En el cas de la via oral, els efectes es notaran als 30-90 minuts, l'efecte màxim es notarà a les 2-3 hores i pot durar fins a 8 hores després de l'administració.

Atenció

-És més difícil trobar la dosi adequada en la ingestió que a la inhalació, ja que triga més temps a fer efecte. Es comença per una ingestió al dia. Si no fos suficient, es pot pujar la dosi fins a dos o tres al dia.
-Cal esperar diversos dies per poder jutjar els efectes. L'efecte és menor després d'un ús repetit.

Interaccions

Si s'està prenent algun medicament, cal contrastar sempre que no interaccioni amb les substàncies que conté el cànnabis.

Antidepressius inhibidors selectius de la captació de serotonina: El THC pot augmentar l'efecte de la fluoxetina.
Antidepressius tricíclics: El THC pot augmentar els efectes secundaris de la amitriptilina, que serien taquicàrdia, hipertensió i sedació.
Antiinflamatoris no esteroïdals: la indometacina i l'àcid acetilsalicílic redueixen els efectes del THC.
Barbitúrics: Augmenten els efectes depressius del THC i també augmenten la taquicàrdia que provoca el consum de THC.
Benzodiazepines: Poden augmentar la depressió del sistema nerviós i alhora també del sistema respiratori.
Beta-bloquejants: Redueixen la taquicàrdia associada al THC.
Etanol (alcohol): Pot augmentar el deteriorament del sistema nerviós.
Opiacis: Augmenten la sedació i l'analgèsia.
Teofilina: Els cannabinoides augmenten el catabolisme de la teofilina. Per tant serà necessari augmentar la dosi.
Anticolinèrgics: La atropina i l'escopolamina poden augmentar la taquicàrdia produïda pel THC.
Disulfiram: El THC interacciona amb el disulfiram, produint una reacció molt desagradable per al pacient. Evitar l'associació de les dues substàncies.

Efectes secundaris

Els efectes secundaris psicològics que es poden experimentar poden ser molt diferents. Depèn de la qualitat del cànnabis, de la manera en què s'usa, de l'experiència que té l'usuari amb la substància i també de l'estat d'ànim a l'hora de prendre'l.
Després de consumir-lo, la persona pot tenir una sensació d'eufòria que a poc a poc canvia a una sensació de satisfacció, calma i tranquilitat. Altres efectes són: relaxament, atacs de riure, gana, gran sensibilitat per la música i els colors, canvi de sentit en l'espai i el temps i mandra. També pot tenir lloc una falta de reacció, sobretot durant les primeres hores després de la utilització. Després de la inhalació, les dues primeres hores són les més importants, si la ingestió és oral, cal tenir en compte les primeres quatre hores.
La percepció canviada pot comportar sensacions de por, pànic i confusió. I en pacients que no es troben bé, utilitzar-ho pot comportar una reacció negativa pitjor.
El consum diari pot afectar la memòria i la capacitat de concentració.
S'han constatat casos amb manifestacions d'intranquil·litat i insomni.
També pot portar a una reacció psicòtica, que es pot reconèixer per les al·lucinacions. Altres efectes secundaris són: taquicàrdia, hipotensió ortostàtica (quan s'està dret), mal de cap, mareig, sentir fred i calor al mateix temps en els peus i a les mans, ulls envermellits, músculs adormits, boca resseca ...
Si es fuma, s'irriten les vies respiratòries i a la llarga poden aparèixer malalties com bronquitis, faringitis, malaltia pulmonar obstructiva crònica o càncer de pulmó.

Embaràs i lactància

Es desaconsella el seu ús durant l'embaràs i la lactància, perquè el cannabinol pot arribar al fetus i també excretar-se per la llet materna.
Hi ha estudis que evidencien una certa relació entre el consum de la substància durant l'embaràs i certs aspectes del comportament del nen que entrarien dins de l'anomenada funció executiva-atenció / impulsivitat i aquelles situacions de resolució de problemes en què s'exigeix capacitat d'integració i manipulació d'habilitats perceptives visuals elementals-.

Risc de dependència

El risc de dependència és relativament baix quan s'administra cànnabis durant un període curt de temps (per exemple, com a tractament per reduir les nàusees i vòmits produïts per la quimioteràpia). En el cas d'un tractament més llarg (dolor, esclerosi múltiple ...), el risc de dependència augmenta.
Alguns usuaris crònics manifesten patir síndrome d'abstinència si deixen bruscament el consum. Aquesta síndrome, que és moderat, es caracteritza per irritabilitat, nerviosisme, trastorns del son, hiperhidrosi (secreció de suor exagerada) i anorèxia.
Cal aclarir que la dependència ve determinada per factors més psicològics que físics.

Advertències especials

-El cànnabis pot empitjorar alteracions psicològiques, especialment en persones psicòtiques. Per tant és important tenir en compte aquesta premissa abans de decidir prendre'l.
-L'ús del cànnabis pot influir en la capacitat de concentració i reacció. Per això es recomana no conduir cap vehicle ni utilitzar maquinària perillosa si s'ha consumit cànnabis.
-Els efectes secundaris psíquics poden donar lloc a un atac de pànic. És aconsellable estar acompanyat si s'utilitza cànnabis per primera vegada.
-Si es fuma, el cànnabis conté productes de combustió nocius, com ara materials cancerígens i monòxid de carboni.
-Abans d'utilitzar cànnabis, és molt important conèixer i contrastar la medicació que s'està prenent.
-En cas que l'efecte sigui excessiu, es pot prendre una aspirina, bé sigui dissolta o posant-la sota la llengua, ja que l'àcid acetilsalicílic redueix els efectes del THC.


Aquesta guia s'ha adaptat a partir del prospecte elaborat pel Col.legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona.

Font pannagh