Es una vergonya que et puguin multar, perseguir o empresonar i criminalitzar per auto-cultivar les teues plantes o per anar pel carrer amb una petita quantitat de cannabis que portes a la butxaca, i per un altre costat es donin llicencies multimilionaris a grans i poderoses empreses perquè aquestes cultivin centenars de milers de hectàrees de cultiu per vendre al millor postor.
Aqui teniu un article escrit pels companys de Cannabmed on esta tot ben clar.
https://www.cannabmed.com/index.php/destacado/1069/
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Política. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Política. Mostrar tots els missatges
dimarts, 11 de juny del 2019
dimarts, 14 de novembre del 2017
dimarts, 4 de juliol del 2017
dimecres, 21 de juny del 2017
¿Ratas morfinómanas?
Article que parla sobre adiccions i del experiment Rat Park. via J.Carlos Bouso i gracies a la revista Cañamo. (Cast)
.....Durante los años 1970, un científico llamado Bruce Alexander realizó este mismo experimento pero, claro, con ratas. Efectivamente, las ratas que fueron confinadas en jaulas individuales se volvieron adictas. Como todos los experimentos con animales se hacen en situaciones de aislamiento, el paradigma imperante de la adicción es que es una enfermedad del cerebro, crónica y de difícil cura –a pesar de que la realidad arroje unas cifras de más del 80% de recuperación para cualquier droga ilegal–. Volviendo al experimento, para sorpresa de todos, no ocurrió lo mismo con las ratas a las que les tocó vivir en el parque de atracciones para ratas (o “Rat Park”)......
https://canamo.net/cultura/historia/ratas-morfinomanas
.....Durante los años 1970, un científico llamado Bruce Alexander realizó este mismo experimento pero, claro, con ratas. Efectivamente, las ratas que fueron confinadas en jaulas individuales se volvieron adictas. Como todos los experimentos con animales se hacen en situaciones de aislamiento, el paradigma imperante de la adicción es que es una enfermedad del cerebro, crónica y de difícil cura –a pesar de que la realidad arroje unas cifras de más del 80% de recuperación para cualquier droga ilegal–. Volviendo al experimento, para sorpresa de todos, no ocurrió lo mismo con las ratas a las que les tocó vivir en el parque de atracciones para ratas (o “Rat Park”)......
https://canamo.net/cultura/historia/ratas-morfinomanas
dimecres, 24 d’agost del 2016
divendres, 10 de juny del 2016
VIDEO de la presentacio de MujeresCannabicas.
Magnific vídeo de la presentació del col·lectiu MujeresCannabicas amb testimonis impressionants i personalitats històriques del mon cannàbic internacional.
tota la info a: http://www.mujerescannabicas.org/
tota la info a: http://www.mujerescannabicas.org/
dimarts, 5 de gener del 2016
dimarts, 9 de juny del 2015
La ILP #LaRosaVerda ja esta en marxa.
295 persones recolliran les signatures de suport a la ILP per regular les associacions de consumidors de cànnabis
Dues-centes noranta cinc persones recolliran les signatures de suport a
la iniciativa legislativa popular (ILP) per regular les associacions de
consumidors de cànnabis. La recollida començarà avui mateix, ja que la
comissió de control ja ha lliurat als promotors els plecs segellats, els
únics vàlids amb aquesta finalitat.
La presa de possessió dels fedataris, les úniques persones habilitades per recollir els suports a la ILP, anomenada "de la rosa verda", va començar ahir, quan 132 ciutadans van prometre o jurar que vetllaran perquè el procediment s'ajusti a la llei. Avui ho han fet 163 més.
La iniciativa, la impulsen trenta-cinc persones que representen el sector català i espanyol del cànnabis, i té per objecte establir el model d'activitat de les associacions de consumidors d'aquesta substància, i també l'organització i el funcionament tant d'aquestes associacions com dels seus clubs i les normes generals perquè puguin constituir-se. Així mateix, estableix normes per al cultiu, un registre i control de distribució, i mesures de control higiènic i sanitari, i també dedica un títol a programes de prevenció de riscos i reducció de danys.
El president de la comissió de control, el magistrat de la sala social del Tribunal Superior de Justícia, Daniel Bartomeus, ha animat els promotors de la ILP a portar-la endavant "controlant la puresa del procés", i ha dit que la iniciativa és "molt indicada", perquè "té a veure amb l'ús responsable del cànnabis" i vol establir "un marc legal segur per al seu consum", "un àmbit en què les ambigüitats porten problemes".
Ara els impulsors de la iniciativa disposen de cent vint dies per aconseguir el mínim de cinquanta mil signatures vàlides perquè en comenci la tramitació pròpiament parlamentària.
La presa de possessió dels fedataris, les úniques persones habilitades per recollir els suports a la ILP, anomenada "de la rosa verda", va començar ahir, quan 132 ciutadans van prometre o jurar que vetllaran perquè el procediment s'ajusti a la llei. Avui ho han fet 163 més.
La iniciativa, la impulsen trenta-cinc persones que representen el sector català i espanyol del cànnabis, i té per objecte establir el model d'activitat de les associacions de consumidors d'aquesta substància, i també l'organització i el funcionament tant d'aquestes associacions com dels seus clubs i les normes generals perquè puguin constituir-se. Així mateix, estableix normes per al cultiu, un registre i control de distribució, i mesures de control higiènic i sanitari, i també dedica un títol a programes de prevenció de riscos i reducció de danys.
El president de la comissió de control, el magistrat de la sala social del Tribunal Superior de Justícia, Daniel Bartomeus, ha animat els promotors de la ILP a portar-la endavant "controlant la puresa del procés", i ha dit que la iniciativa és "molt indicada", perquè "té a veure amb l'ús responsable del cànnabis" i vol establir "un marc legal segur per al seu consum", "un àmbit en què les ambigüitats porten problemes".
Ara els impulsors de la iniciativa disposen de cent vint dies per aconseguir el mínim de cinquanta mil signatures vàlides perquè en comenci la tramitació pròpiament parlamentària.
dijous, 21 de maig del 2015
Un jutge absol un altre club cannàbic al no veure'l un perill per a la salut pública
Un jutge de Barcelona ha absolt els tres responsables d'un club cannàbic de la ciutat, a l'entendre que la marihuana que cultiven només és per al consum dels socis en un "cercle tancat", i que per això no suposa un perill per a la salut pública.
En la seva sentència el Jutjat Penal número 4 de Barcelona ha absolt la presidenta, el secretari i el tresorer d'un club del centre de Barcelona, per a qui la Fiscalia demanava dos anys de presó...
Tota la noticia:
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/jutge-absol-altre-club-cannabic-veurel-perill-salut-publica-4203544
En la seva sentència el Jutjat Penal número 4 de Barcelona ha absolt la presidenta, el secretari i el tresorer d'un club del centre de Barcelona, per a qui la Fiscalia demanava dos anys de presó...
Tota la noticia:
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/jutge-absol-altre-club-cannabic-veurel-perill-salut-publica-4203544
dimarts, 24 de febrer del 2015
Alaska es el 3er estat que tambe legalitza.
Alaska es va convertir dimarts en el tercer estat dels Estats Units que
legalitza l'ús recreatiu de la marihuana, però els organitzadors no
esperen fer celebracions públiques, ja que segueix sent il·legal
fumar marihuana en públic.
A la ciutat més gran de l'estat, els agents de policia de Anchorage estan preparats per començar a repartir 100 $ de multes per donar el "toke" i assegurar-se que tot es fa a portes tancades.
Posant Alaska en la mateixa categoria que l'estat de Washington i Colorado amb marihuana legal va ser l'objectiu d'una coalició que inclou els llibertaris, individualistes i republicans petita governamentals que valoren els drets de privacitat consagrats en la constitució de l'estat d'Alaska.
Quan van votar 53-47 per cent al novembre passat per legalitzar el consum de marihuana per adults en llocs privats, van deixar molts dels detalls als legisladors i reguladors per resoldre.
Això ha deixat a la confusió en molts assumptes.
La iniciativa prohibeix fumar en públic, però no va definir el que això significa, i els legisladors deixar la qüestió al Consell Regulador d'alcohol, que té previst reunir-se dimarts d'hora per parlar d'una resposta d'emergència.
Això queda diferents comunitats de tot l'estat per adoptar diferents estàndards del que fumar en públic significa per a ells. En Anchorage, els funcionaris van intentar i van fracassar al desembre de prohibir una nova indústria de la marihuana comercial. Però el cap de policia Marc Mew dir als seus oficials seran l'aplicació estricta de la prohibició de fumar en llocs públics. Fins i tot va advertir a la gent contra el tabaquisme en els seus pòrtics si viuen al costat d'un parc.
Però molt al nord, al Pol Nord, fumar a l'aire lliure a la propietat privada estarà bé, sempre que no crea una molèstia, les autoritats van dir que no.
Altres funcionaris encara estan discutint una prohibició de cultiu proposat per a la península de Kenai.
En alguns aspectes, la confusió continua una realitat de quatre dècades d'Alaska i la seva relació amb la marihuana.
Mentre que el 1975 la decisió del Tribunal Suprem d'Alaska protegida possessió de marihuana personal i una iniciativa de 1998 va legalitzar la marihuana medicinal, els legisladors de l'estat dues vegades criminalitzats qualsevol possessió en els últims anys, creant uns llimbs legals imparell.
A partir de dimarts, els habitants d'Alaska adults no només pot mantenir i utilitzar l'olla, que poden transportar, créixer i donar a les escombraries. En una segona fase, la creació d'un mercat de la marihuana regulat i gravat, no s'iniciarà fins al 2016 com a molt aviat. Això és aproximadament la mateixa línia de temps d'Oregon, on els votants van aprovar la legalització de la marihuana el mateix dia que va fer Alaska, però la llei allà no entrarà en vigor fins l'1 de juliol l'estat de Washington i els votants de Colorado legalitzar la marihuana a 2012 i les vendes han començat allà.
I si bé la possessió ja no és un crim sota la llei estatal, gaudir de marihuana en públic pot portar una multa de $ 100.
Això està bé per Dean Smith, una colla fumadora en Juneau que té amics a la presó per delictes de marihuana. "Es deixarà de detenir un munt de gent per delictes no violents", va dir.
Els partidaris de la iniciativa van advertir entusiastes colla per mantenir la calma.
"No fer res per donar-li a la seva raó veïns a sentir-se incòmodes amb aquesta nova llei. Estem enmig d'un enorme canvi social i legal", van escriure els organitzadors al Despatx d'Alaska News, el diari més gran de l'estat.
Richard Ziegler, que havia estat promovent el que va cridar "Idida-toke" en un gest de complicitat a Carrera Iditarod Trail Sled Dog d'Alaska, a contracor va cancel·lar el seu partit.
No hi ha tal retrocés per l'ex reporter de televisió Charlo Greene, ara director general de la Cannabis Club Alaska, que està tenint la seva gran obertura dimarts al centre de Anchorage. Ella ja està empenyent els límits, amb la promesa de regalar males herbes a pacients que paguen "marihuana medicinal" i altres "membres del club."
Greene - que va renunciar al seu treball amb una de quatre lletres walkoff en viu per televisió l'any passat per dedicar els seus esforços a l'aprovació de la iniciativa - planeja un toke de celebració a 16:20
Mentrestant, els líders natius d'Alaska es preocupen que la legalització portarà noves temptacions a les comunitats que ja s'enfronten altes taxes d'abús de drogues i alcohol, la violència domèstica i el suïcidi.
"Quan comencen depenent de fumar marihuana, no sé fins on anirien per obtenir els fons que necessiten per donar-li suport, per mantenir-se a si mateixos", va dir Edward Nick, membre del consell en Manokotak, un remot llogaret de 400 que és predominantment Yup'ik esquimal.
Tant l'alcohol i el consum de drogues estan prohibides en el llogaret de Nick 350 milles al sud-oest de Anchorage, fins i tot dins de la intimitat de les llars dels vilatans.
Però Nick tem que la iniciativa, en combinació amb una decisió del Tribunal Suprem de 1975 que va legalitzar l'estat de consum de marihuana dins de les cases - podria obrir les portes a l'abús de drogues.
Partidaris de la Iniciativa van prometre els líders nadius que les comunitats puguin seguir tenint el control local en certes condicions. Llei d'Alaska dóna a cada comunitat l'opció de regular l'alcohol a nivell local. Des del nord de Barrow a Klawock, 1.291 milles de distància, al sud-est d'Alaska, 108 comunitats locals imposen límits sobre l'alcohol, i 33 d'ells prohibeixen del tot.
Però la iniciativa no va proporcionar un llenguatge clar opt-out per als consells tribals i altres comunitats més petites, el que obliga a cadascú a trobar la manera de procedir.
Via: http://www.hightimes.com/read/alaska-becomes-3rd-state-legal-marijuana
A la ciutat més gran de l'estat, els agents de policia de Anchorage estan preparats per començar a repartir 100 $ de multes per donar el "toke" i assegurar-se que tot es fa a portes tancades.
Posant Alaska en la mateixa categoria que l'estat de Washington i Colorado amb marihuana legal va ser l'objectiu d'una coalició que inclou els llibertaris, individualistes i republicans petita governamentals que valoren els drets de privacitat consagrats en la constitució de l'estat d'Alaska.
Quan van votar 53-47 per cent al novembre passat per legalitzar el consum de marihuana per adults en llocs privats, van deixar molts dels detalls als legisladors i reguladors per resoldre.
Això ha deixat a la confusió en molts assumptes.
La iniciativa prohibeix fumar en públic, però no va definir el que això significa, i els legisladors deixar la qüestió al Consell Regulador d'alcohol, que té previst reunir-se dimarts d'hora per parlar d'una resposta d'emergència.
Això queda diferents comunitats de tot l'estat per adoptar diferents estàndards del que fumar en públic significa per a ells. En Anchorage, els funcionaris van intentar i van fracassar al desembre de prohibir una nova indústria de la marihuana comercial. Però el cap de policia Marc Mew dir als seus oficials seran l'aplicació estricta de la prohibició de fumar en llocs públics. Fins i tot va advertir a la gent contra el tabaquisme en els seus pòrtics si viuen al costat d'un parc.
Però molt al nord, al Pol Nord, fumar a l'aire lliure a la propietat privada estarà bé, sempre que no crea una molèstia, les autoritats van dir que no.
Altres funcionaris encara estan discutint una prohibició de cultiu proposat per a la península de Kenai.
En alguns aspectes, la confusió continua una realitat de quatre dècades d'Alaska i la seva relació amb la marihuana.
Mentre que el 1975 la decisió del Tribunal Suprem d'Alaska protegida possessió de marihuana personal i una iniciativa de 1998 va legalitzar la marihuana medicinal, els legisladors de l'estat dues vegades criminalitzats qualsevol possessió en els últims anys, creant uns llimbs legals imparell.
A partir de dimarts, els habitants d'Alaska adults no només pot mantenir i utilitzar l'olla, que poden transportar, créixer i donar a les escombraries. En una segona fase, la creació d'un mercat de la marihuana regulat i gravat, no s'iniciarà fins al 2016 com a molt aviat. Això és aproximadament la mateixa línia de temps d'Oregon, on els votants van aprovar la legalització de la marihuana el mateix dia que va fer Alaska, però la llei allà no entrarà en vigor fins l'1 de juliol l'estat de Washington i els votants de Colorado legalitzar la marihuana a 2012 i les vendes han començat allà.
I si bé la possessió ja no és un crim sota la llei estatal, gaudir de marihuana en públic pot portar una multa de $ 100.
Això està bé per Dean Smith, una colla fumadora en Juneau que té amics a la presó per delictes de marihuana. "Es deixarà de detenir un munt de gent per delictes no violents", va dir.
Els partidaris de la iniciativa van advertir entusiastes colla per mantenir la calma.
"No fer res per donar-li a la seva raó veïns a sentir-se incòmodes amb aquesta nova llei. Estem enmig d'un enorme canvi social i legal", van escriure els organitzadors al Despatx d'Alaska News, el diari més gran de l'estat.
Richard Ziegler, que havia estat promovent el que va cridar "Idida-toke" en un gest de complicitat a Carrera Iditarod Trail Sled Dog d'Alaska, a contracor va cancel·lar el seu partit.
No hi ha tal retrocés per l'ex reporter de televisió Charlo Greene, ara director general de la Cannabis Club Alaska, que està tenint la seva gran obertura dimarts al centre de Anchorage. Ella ja està empenyent els límits, amb la promesa de regalar males herbes a pacients que paguen "marihuana medicinal" i altres "membres del club."
Greene - que va renunciar al seu treball amb una de quatre lletres walkoff en viu per televisió l'any passat per dedicar els seus esforços a l'aprovació de la iniciativa - planeja un toke de celebració a 16:20
Mentrestant, els líders natius d'Alaska es preocupen que la legalització portarà noves temptacions a les comunitats que ja s'enfronten altes taxes d'abús de drogues i alcohol, la violència domèstica i el suïcidi.
"Quan comencen depenent de fumar marihuana, no sé fins on anirien per obtenir els fons que necessiten per donar-li suport, per mantenir-se a si mateixos", va dir Edward Nick, membre del consell en Manokotak, un remot llogaret de 400 que és predominantment Yup'ik esquimal.
Tant l'alcohol i el consum de drogues estan prohibides en el llogaret de Nick 350 milles al sud-oest de Anchorage, fins i tot dins de la intimitat de les llars dels vilatans.
Però Nick tem que la iniciativa, en combinació amb una decisió del Tribunal Suprem de 1975 que va legalitzar l'estat de consum de marihuana dins de les cases - podria obrir les portes a l'abús de drogues.
Partidaris de la Iniciativa van prometre els líders nadius que les comunitats puguin seguir tenint el control local en certes condicions. Llei d'Alaska dóna a cada comunitat l'opció de regular l'alcohol a nivell local. Des del nord de Barrow a Klawock, 1.291 milles de distància, al sud-est d'Alaska, 108 comunitats locals imposen límits sobre l'alcohol, i 33 d'ells prohibeixen del tot.
Però la iniciativa no va proporcionar un llenguatge clar opt-out per als consells tribals i altres comunitats més petites, el que obliga a cadascú a trobar la manera de procedir.
Via: http://www.hightimes.com/read/alaska-becomes-3rd-state-legal-marijuana
dimarts, 2 de desembre del 2014
dijous, 24 d’abril del 2014
Alaska votará en noviembre si legaliza el uso recreativo de la marihuana
JUNEAU (ALASKA), 22 Abr. (Reuters/EP)
La iniciativa de voto que podría convertir a
Alaska en el tercer estado de Estados Unidos en legalizar el uso
recreativo de la marihuana será sometida a los electores coincidiendo
con las elecciones generales de noviembre y no en agosto, como estaba
previsto inicialmente, según han anunciado este lunes las autoridades.
El cambio supone que es más probable que
haya mayor participación ahora que si la cuestión hubiera sido sometida a
votación durante las primarias estatales de agosto. Normalmente, en
Alaska las iniciativas populares se suelen someter a voto coincidiendo
con primarias, pero una sesión más larga de lo normal del legislativo
estatal este año ha obligado al cambio, ya que en virtud de las leyes,
las iniciativas deben someterse a voto no antes de 120 después del final
de la sesión.
De aprobarse esta iniciativa sobre la
marihuana, Alaska permitiría que adultos mayores de 21 años posean hasta
28 gramos de esta sustancia para su uso personal y cultivar hasta seis
plantas de cannabis para su consumo propio.
Asimismo, establecería la venta comercial
regulada de la planta en un marco similar a los sistemas ya establecidos
en Colorado y Washington, después de que los ciudadanos de ambos
estados votaran a favor de la legalización del uso recreativo de la
marihuana en 2012.
"La fecha de la elección no es importante
para nosotros porque sabemos que los votantes de Alaska apoyan regular
la marihuana como el alcohol por un amplio margen independientemente del
escenario", ha afirmado el portavoz de la campaña Taylor Bickford,
quien se ha mostrado convencido de que la iniciativa saldrá adelante en
noviembre.
Desde el bando contrario, Deborah Williams,
antigua líder del Partido Demócrata de Alaska y portavoz del
recientemente creado grupo antilegalización 'Big Marijuana. Big Mistake.
Vote No On 2', han dado la bienvenida a la nueva fecha.
"Cada semana adicional que tengamos para
aprender de la experiencia de Colorado creo que es muy importante para
los habitantes de Alaska y resultará en un creciente número de votos en
contra de esta legislación", ha opinado.
Un sondeo realizado sobre una muestra de 850
votantes registrados en Alaska muestra que un 55 por ciento está a
favor de la legalización del uso recreativo de la marihuana dentro de un
sistema regulado y gravado, mientras que el 39 por ciento se muestra en
contra. El sondeo, realizado en enero por Public Policy Polling Survey,
tenía un margen de error de 3,4 puntos.
Fuente: Europa Press, el 22-04-2014
dilluns, 24 de març del 2014
URUGUAI 1 – CRIM ORGANITZAT 0
Hi ha persones preocupades per si el seu equip de futbol predilecte guanyarà la lliga i la Champions o si un final de cicle l’enfonsarà a la grisor d’altres temps.
Jo estic content perquè em penso que, en una altra competició, aquesta temporada «l’equip del seny» ha guanyat almenys un partit important —i crec que no serà l’últim— quan el 23 de desembre de 2013, José Mujica, president de l’Uruguai aprovava un projecte de llei dedicat a legalitzar la producció, venda i consum de marihuana —promovent alhora la informació i prevenció sobre el seu ús— que supera de lluny la legislació holandesa, pionera en la despenalització del consum.
És un fet que el consum d’estupefaents no té ni tindrà aturador —200 milions de consumidors ho demostren— i el govern uruguaià devia tenir també ben present que la guerra dels estats contra la droga no fa sinó enfortir el poder i els beneficis de les organitzacions criminals, tal com ho confirma l’exemple de Colòmbia i especialment el de Mèxic, on a més la guerra estatal contra la droga ha derivat en una veritable guerra civil en la qual hi ha moments en que fins i tot sembla que els narcotraficants guanyen la partida
A tot el món el poder dels delinqüents ha anat creixent a causa tant de la desmesura de la seva violència, amb pràctiques terroristes esgarrifoses, com de la seva superioritat en els àmbits informàtic i financer, i això sense comptar amb la complicitat paradoxal de certa agència d’intel·ligència que, des de fa dècades, ha finançat amb diners procedents del narcotràfic la lluita contra «els enemics» de l’Imperi.
La legalització, a l’arrabassar de mans dels delinqüents el control del mercat, acabaria amb el mal que causen als individus i a la col·lectivitat, que és molt pitjor —de manera quantitativa i qualitativa— que el que provoquen les drogues mateix.
A més del casos d’Holanda i ara de l’Uruguai, ens trobem que un gran nombre d’alts dirigents d’altres països de l’Amèrica Llatina —conservadors i progressistes, tant és, el seny els aconsella— s’ha pronunciat contra les polítiques repressives contra el consum i el tràfic de drogues, i demanen que se cerquin models de regulació legal i proposen: «Terminar con la criminalización, la marginalización y la estigmatización de las personas que usan drogas pero que no hacen ningún daño a otros [i de] las personas involucradas en los segmentos inferiores de los mercados ilegales de drogas, tales como campesinos, correos y pequeños vendedores. Muchos de ellos han sido víctimas de violencia e intimidación o son dependientes de drogas. Arrestar y encarcelar decenas de millones de estas personas en las recientes décadas ha llenado las prisiones y destruido vidas y familias, sin por ello reducir la disponibilidad de drogas ilegales o el poder de las organizaciones criminales».
Doncs bé, en aquest context —quan també en alguns estats dels EUA, al cap d’anys de la legalització de l’ús terapèutic del cànnabis, ara fins i tot s’està legalitzant per a finalitats lúdiques—, no es pot entendre que a Espanya el govern que encapçala Mariano Rajoy es desmarqui amb un anacrònic Anteproyecto de Ley de Seguridad Ciudadana (29/11/13) on hi ha articles que contemplen sancions de fins a 30.000 € per al petit conreu destinat a l’autoconsum o per a la possessió encara que no sigui destinada al tràfic —fets que no són, doncs, constitutiusURUGUAI 1 – CRIM ORGANITZAT 0
Hi ha persones preocupades per si el seu equip de futbol predilecte guanyarà la lliga i la Champions o si un final de cicle l’enfonsarà a la grisor d’altres temps.
Jo estic content perquè em penso que, en una altra competició, aquesta temporada «l’equip del seny» ha guanyat almenys un partit important —i crec que no serà l’últim— quan el 23 de desembre de 2013, José Mujica, president de l’Uruguai aprovava un projecte de llei dedicat a legalitzar la producció, venda i consum de marihuana —promovent alhora la informació i prevenció sobre el seu ús— que supera de lluny la legislació holandesa, pionera en la despenalització del consum.
És un fet que el consum d’estupefaents no té ni tindrà aturador —200 milions de consumidors ho demostren— i el govern uruguaià devia tenir també ben present que la guerra dels estats contra la droga no fa sinó enfortir el poder i els beneficis de les organitzacions criminals, tal com ho confirma l’exemple de Colòmbia i especialment el de Mèxic, on a més la guerra estatal contra la droga ha derivat en una veritable guerra civil en la qual hi ha moments en que fins i tot sembla que els narcotraficants guanyen la partida
A tot el món el poder dels delinqüents ha anat creixent a causa tant de la desmesura de la seva violència, amb pràctiques terroristes esgarrifoses, com de la seva superioritat en els àmbits informàtic i financer, i això sense comptar amb la complicitat paradoxal de certa agència d’intel·ligència que, des de fa dècades, ha finançat amb diners procedents del narcotràfic la lluita contra «els enemics» de l’Imperi.
La legalització, a l’arrabassar de mans dels delinqüents el control del mercat, acabaria amb el mal que causen als individus i a la col·lectivitat, que és molt pitjor —de manera quantitativa i qualitativa— que el que provoquen les drogues mateix.
A més del casos d’Holanda i ara de l’Uruguai, ens trobem que un gran nombre d’alts dirigents d’altres països de l’Amèrica Llatina —conservadors i progressistes, tant és, el seny els aconsella— s’ha pronunciat contra les polítiques repressives contra el consum i el tràfic de drogues, i demanen que se cerquin models de regulació legal i proposen: «Terminar con la criminalización, la marginalización y la estigmatización de las personas que usan drogas pero que no hacen ningún daño a otros [i de] las personas involucradas en los segmentos inferiores de los mercados ilegales de drogas, tales como campesinos, correos y pequeños vendedores. Muchos de ellos han sido víctimas de violencia e intimidación o son dependientes de drogas. Arrestar y encarcelar decenas de millones de estas personas en las recientes décadas ha llenado las prisiones y destruido vidas y familias, sin por ello reducir la disponibilidad de drogas ilegales o el poder de las organizaciones criminales».
Doncs bé, en aquest context —quan també en alguns estats dels EUA, al cap d’anys de la legalització de l’ús terapèutic del cànnabis, ara fins i tot s’està legalitzant per a finalitats lúdiques—, no es pot entendre que a Espanya el govern que encapçala Mariano Rajoy es desmarqui amb un anacrònic Anteproyecto de Ley de Seguridad Ciudadana (29/11/13) on hi ha articles que contemplen sancions de fins a 30.000 € per al petit conreu destinat a l’autoconsum o per a la possessió encara que no sigui destinada al tràfic —fets que no són, doncs, constitutius de delicte— i de 600.000 € per qui reincideixi tres vegades en dos anys.
Una vegada més, amb aquestes mesures repressives, el govern del PP sembla obstinat en apostar per la ineficàcia i en aprofundir en el menyspreu a la ciutadania. Fins quan haurem d’aguantar la seva estultícia i la seva mesquinesa?
de delicte— i de 600.000 € per qui reincideixi tres vegades en dos anys.
Una vegada més, amb aquestes mesures repressives, el govern del PP sembla obstinat en apostar per la ineficàcia i en aprofundir en el menyspreu a la ciutadania. Fins quan haurem d’aguantar la seva estultícia i la seva mesquinesa?
Jordi F. Fernández Figueras
Jo estic content perquè em penso que, en una altra competició, aquesta temporada «l’equip del seny» ha guanyat almenys un partit important —i crec que no serà l’últim— quan el 23 de desembre de 2013, José Mujica, president de l’Uruguai aprovava un projecte de llei dedicat a legalitzar la producció, venda i consum de marihuana —promovent alhora la informació i prevenció sobre el seu ús— que supera de lluny la legislació holandesa, pionera en la despenalització del consum.
És un fet que el consum d’estupefaents no té ni tindrà aturador —200 milions de consumidors ho demostren— i el govern uruguaià devia tenir també ben present que la guerra dels estats contra la droga no fa sinó enfortir el poder i els beneficis de les organitzacions criminals, tal com ho confirma l’exemple de Colòmbia i especialment el de Mèxic, on a més la guerra estatal contra la droga ha derivat en una veritable guerra civil en la qual hi ha moments en que fins i tot sembla que els narcotraficants guanyen la partida
A tot el món el poder dels delinqüents ha anat creixent a causa tant de la desmesura de la seva violència, amb pràctiques terroristes esgarrifoses, com de la seva superioritat en els àmbits informàtic i financer, i això sense comptar amb la complicitat paradoxal de certa agència d’intel·ligència que, des de fa dècades, ha finançat amb diners procedents del narcotràfic la lluita contra «els enemics» de l’Imperi.
La legalització, a l’arrabassar de mans dels delinqüents el control del mercat, acabaria amb el mal que causen als individus i a la col·lectivitat, que és molt pitjor —de manera quantitativa i qualitativa— que el que provoquen les drogues mateix.
A més del casos d’Holanda i ara de l’Uruguai, ens trobem que un gran nombre d’alts dirigents d’altres països de l’Amèrica Llatina —conservadors i progressistes, tant és, el seny els aconsella— s’ha pronunciat contra les polítiques repressives contra el consum i el tràfic de drogues, i demanen que se cerquin models de regulació legal i proposen: «Terminar con la criminalización, la marginalización y la estigmatización de las personas que usan drogas pero que no hacen ningún daño a otros [i de] las personas involucradas en los segmentos inferiores de los mercados ilegales de drogas, tales como campesinos, correos y pequeños vendedores. Muchos de ellos han sido víctimas de violencia e intimidación o son dependientes de drogas. Arrestar y encarcelar decenas de millones de estas personas en las recientes décadas ha llenado las prisiones y destruido vidas y familias, sin por ello reducir la disponibilidad de drogas ilegales o el poder de las organizaciones criminales».
Doncs bé, en aquest context —quan també en alguns estats dels EUA, al cap d’anys de la legalització de l’ús terapèutic del cànnabis, ara fins i tot s’està legalitzant per a finalitats lúdiques—, no es pot entendre que a Espanya el govern que encapçala Mariano Rajoy es desmarqui amb un anacrònic Anteproyecto de Ley de Seguridad Ciudadana (29/11/13) on hi ha articles que contemplen sancions de fins a 30.000 € per al petit conreu destinat a l’autoconsum o per a la possessió encara que no sigui destinada al tràfic —fets que no són, doncs, constitutiusURUGUAI 1 – CRIM ORGANITZAT 0
Hi ha persones preocupades per si el seu equip de futbol predilecte guanyarà la lliga i la Champions o si un final de cicle l’enfonsarà a la grisor d’altres temps.
Jo estic content perquè em penso que, en una altra competició, aquesta temporada «l’equip del seny» ha guanyat almenys un partit important —i crec que no serà l’últim— quan el 23 de desembre de 2013, José Mujica, president de l’Uruguai aprovava un projecte de llei dedicat a legalitzar la producció, venda i consum de marihuana —promovent alhora la informació i prevenció sobre el seu ús— que supera de lluny la legislació holandesa, pionera en la despenalització del consum.
És un fet que el consum d’estupefaents no té ni tindrà aturador —200 milions de consumidors ho demostren— i el govern uruguaià devia tenir també ben present que la guerra dels estats contra la droga no fa sinó enfortir el poder i els beneficis de les organitzacions criminals, tal com ho confirma l’exemple de Colòmbia i especialment el de Mèxic, on a més la guerra estatal contra la droga ha derivat en una veritable guerra civil en la qual hi ha moments en que fins i tot sembla que els narcotraficants guanyen la partida
A tot el món el poder dels delinqüents ha anat creixent a causa tant de la desmesura de la seva violència, amb pràctiques terroristes esgarrifoses, com de la seva superioritat en els àmbits informàtic i financer, i això sense comptar amb la complicitat paradoxal de certa agència d’intel·ligència que, des de fa dècades, ha finançat amb diners procedents del narcotràfic la lluita contra «els enemics» de l’Imperi.
La legalització, a l’arrabassar de mans dels delinqüents el control del mercat, acabaria amb el mal que causen als individus i a la col·lectivitat, que és molt pitjor —de manera quantitativa i qualitativa— que el que provoquen les drogues mateix.
A més del casos d’Holanda i ara de l’Uruguai, ens trobem que un gran nombre d’alts dirigents d’altres països de l’Amèrica Llatina —conservadors i progressistes, tant és, el seny els aconsella— s’ha pronunciat contra les polítiques repressives contra el consum i el tràfic de drogues, i demanen que se cerquin models de regulació legal i proposen: «Terminar con la criminalización, la marginalización y la estigmatización de las personas que usan drogas pero que no hacen ningún daño a otros [i de] las personas involucradas en los segmentos inferiores de los mercados ilegales de drogas, tales como campesinos, correos y pequeños vendedores. Muchos de ellos han sido víctimas de violencia e intimidación o son dependientes de drogas. Arrestar y encarcelar decenas de millones de estas personas en las recientes décadas ha llenado las prisiones y destruido vidas y familias, sin por ello reducir la disponibilidad de drogas ilegales o el poder de las organizaciones criminales».
Doncs bé, en aquest context —quan també en alguns estats dels EUA, al cap d’anys de la legalització de l’ús terapèutic del cànnabis, ara fins i tot s’està legalitzant per a finalitats lúdiques—, no es pot entendre que a Espanya el govern que encapçala Mariano Rajoy es desmarqui amb un anacrònic Anteproyecto de Ley de Seguridad Ciudadana (29/11/13) on hi ha articles que contemplen sancions de fins a 30.000 € per al petit conreu destinat a l’autoconsum o per a la possessió encara que no sigui destinada al tràfic —fets que no són, doncs, constitutius de delicte— i de 600.000 € per qui reincideixi tres vegades en dos anys.
Una vegada més, amb aquestes mesures repressives, el govern del PP sembla obstinat en apostar per la ineficàcia i en aprofundir en el menyspreu a la ciutadania. Fins quan haurem d’aguantar la seva estultícia i la seva mesquinesa?
de delicte— i de 600.000 € per qui reincideixi tres vegades en dos anys.
Una vegada més, amb aquestes mesures repressives, el govern del PP sembla obstinat en apostar per la ineficàcia i en aprofundir en el menyspreu a la ciutadania. Fins quan haurem d’aguantar la seva estultícia i la seva mesquinesa?
Jordi F. Fernández Figueras
dissabte, 15 de març del 2014
dimecres, 12 de març del 2014
La ONU sugiere por primera vez la "despenalización" del consumo de drogas
"La 'despenalización' del consumo de drogas puede ser una
forma eficaz de 'descongestionar' las cárceles, redistribuir recursos
para asignarlos al tratamiento y facilitar la rehabilitación", afirma el
organismo internacional
Luis Lidón. Viena (EFE).- La ONU señala en un documento elaborado para una reunión clave la próxima semana en Viena que los objetivos en la lucha mundial contra las drogas no se cumplen, hasta ahora, y sugiere por primera vez la "despenalización" del consumo de estupefacientes.
"La 'despenalización' del consumo de drogas puede ser una forma eficaz de 'descongestionar' las cárceles, redistribuir recursos para asignarlos al tratamiento y facilitar la rehabilitación", se indica en un informe de 22 páginas de la Oficina de las Naciones Unidas contra la Droga y el Delito (ONUDD), al que ha tenido acceso Efe.
La ONUDD no quiso hacer comentarios a Efe sobre el contenido del documento, pero varias fuentes diplomáticas especializadas en política de drogas coincidieron en que es la primera vez que el organismo menciona la despenalización de forma abierta.
La despenalización del consumo personal, que se aplica en algunos países europeos, en otros como Canadá o Australia, así como en naciones latinoamericanas como Brasil o Chile, supone que el uso de drogas no sea un delito, sino que se sanciona con alternativas, como multas o terapias, al encarcelamiento.
En Uruguay ha sido legalizada la compraventa y el cultivo de marihuana, y se establece la creación de un ente estatal regulador de la droga.En cualquier caso, la despenalización no supone una legalización ni liberar el acceso a la droga, que según los tratados solo puede usarse con fines médicos y científicos pero no recreativos.
Por tanto, el consumo seguiría siendo sancionable (con multas o terapias obligatorias) pero deja de ser un delito penal.La ONUDD asegura en el informe que "los tratados alientan el recurso a alternativas a la prisión" y subraya que se debe de considerar a los consumidores de estupefacientes como "pacientes en tratamiento" y no como "delincuentes".
El próximo jueves y viernes en Viena, la comunidad internacional evaluará en la Comisión de Estupefacientes de la ONU la situación del problema de las drogas y si se cumplen los objetivos pactados en 2009 en una hoja de ruta para una década, cuando en 2014 se ha recorrido ya la mitad del camino.
En 2009, los Estados de la Comisión adoptaron una Declaración Política que preveía que se "elimine o reduzca considerablemente" la oferta y la demanda de drogas hasta el año 2019, un ambicioso objetivo que por ahora está lejos de cumplirse.
Para el debate de este año, la ONUDD elaboró este informe, firmado por su director ejecutivo, el ruso Yury Fedotov, en el que valora la situación actual de la lucha contra las drogas.El informe apunta progresos "desiguales", pero reconoce que "la magnitud general de la demanda de drogas no ha cambiado sustancialmente a nivel mundial", lo que contrasta con los objetivos fijados en 2009.
Si bien la ONUDD subraya que el mercado de la cocaína y el del cannabis se han reducido, reconoce que el incremento de los estimulantes sintéticos, más difíciles de detectar, y la reciente aparición de centenares de nuevos estupefacientes de última generación contrarrestan esos avances.
La prevalencia mundial del consumo de drogas continúa así "estable" en torno al 5 % de la población adulta, y las muertes anuales causadas por su consumo se sitúan en unas 210.000 personas.La ONUDD confiesa las dificultades para precisar las tendencias globales de las drogas por la carencia de datos fidedignos sobre el narcotráfico, el dinero negro de los estupefacientes y la fabricación de sustancias sintéticas, entre otros aspectos.
En el apartado de los "reveses" se destaca el empeoramiento de la situación en Afganistán, con una cosecha sin precedentes de adormidera en 2013 -209.000 hectáreas- y con la incertidumbre de la situación tras la salida de las tropas internacionales este año.
La caída del consumo de drogas en los países ricos se ha visto compensada con un aumento en los países en desarrollo, que no están tan preparados ni tienen recursos suficientes, lamenta la ONUDD.También se indica que "el tráfico de drogas ha desencadenado una oleada de violencia" en América Latina y que en "algunos países de Centroamérica se han registrado los índices de homicidio más elevados del mundo, a menudo con cifras de muertos superiores a las de algunos países afectados por conflictos armados".
A continuación, se destaca que algunos líderes latinoamericanos han puesto el acento en los enormes recursos que mueven los narcotraficantes y han solicitado, según recogen la ONUDD, que "se examinen los enfoques actuales del problema mundial de la droga".
El informe señala que "es importante reafirmar el espíritu original de los tratados, que se centra en la salud. El propósito de los tratados no es librar una 'guerra contra las drogas' sino proteger la 'salud física y moral de la humanidad'".
El documento incide en que la normativa internacional sobre drogas es tan flexible como para aplicar otras políticas, más centradas en la salud pública y menos en la represión.Sin embargo, la ONUDD advierte de que menoscabar las leyes internacionales contra las drogas empeorará la situación, ya que "un acceso no controlado a las drogas" conlleva "el riesgo de un aumento considerable del consumo nocivo de estupefacientes".
Además, destaca la importancia de la prevención y el tratamiento, y subraya que los derechos humanos se deben de respetar siempre a la hora de combatir las drogas y critica la aplicación de la pena de muerte por delitos de tráfico o consumo de estupefacientes.
Via LaVanguardia.
PD: Diu molt el fet, que en titular parla de descongestionar les presons........per tornarles a omplir :)) que xuli. Visca la Democracia i l estat de dret, sobre tot, el dret a la salut.
Naks.
Luis Lidón. Viena (EFE).- La ONU señala en un documento elaborado para una reunión clave la próxima semana en Viena que los objetivos en la lucha mundial contra las drogas no se cumplen, hasta ahora, y sugiere por primera vez la "despenalización" del consumo de estupefacientes.
"La 'despenalización' del consumo de drogas puede ser una forma eficaz de 'descongestionar' las cárceles, redistribuir recursos para asignarlos al tratamiento y facilitar la rehabilitación", se indica en un informe de 22 páginas de la Oficina de las Naciones Unidas contra la Droga y el Delito (ONUDD), al que ha tenido acceso Efe.
La ONUDD no quiso hacer comentarios a Efe sobre el contenido del documento, pero varias fuentes diplomáticas especializadas en política de drogas coincidieron en que es la primera vez que el organismo menciona la despenalización de forma abierta.
La despenalización del consumo personal, que se aplica en algunos países europeos, en otros como Canadá o Australia, así como en naciones latinoamericanas como Brasil o Chile, supone que el uso de drogas no sea un delito, sino que se sanciona con alternativas, como multas o terapias, al encarcelamiento.
En Uruguay ha sido legalizada la compraventa y el cultivo de marihuana, y se establece la creación de un ente estatal regulador de la droga.En cualquier caso, la despenalización no supone una legalización ni liberar el acceso a la droga, que según los tratados solo puede usarse con fines médicos y científicos pero no recreativos.
Por tanto, el consumo seguiría siendo sancionable (con multas o terapias obligatorias) pero deja de ser un delito penal.La ONUDD asegura en el informe que "los tratados alientan el recurso a alternativas a la prisión" y subraya que se debe de considerar a los consumidores de estupefacientes como "pacientes en tratamiento" y no como "delincuentes".
El próximo jueves y viernes en Viena, la comunidad internacional evaluará en la Comisión de Estupefacientes de la ONU la situación del problema de las drogas y si se cumplen los objetivos pactados en 2009 en una hoja de ruta para una década, cuando en 2014 se ha recorrido ya la mitad del camino.
En 2009, los Estados de la Comisión adoptaron una Declaración Política que preveía que se "elimine o reduzca considerablemente" la oferta y la demanda de drogas hasta el año 2019, un ambicioso objetivo que por ahora está lejos de cumplirse.
Para el debate de este año, la ONUDD elaboró este informe, firmado por su director ejecutivo, el ruso Yury Fedotov, en el que valora la situación actual de la lucha contra las drogas.El informe apunta progresos "desiguales", pero reconoce que "la magnitud general de la demanda de drogas no ha cambiado sustancialmente a nivel mundial", lo que contrasta con los objetivos fijados en 2009.
Si bien la ONUDD subraya que el mercado de la cocaína y el del cannabis se han reducido, reconoce que el incremento de los estimulantes sintéticos, más difíciles de detectar, y la reciente aparición de centenares de nuevos estupefacientes de última generación contrarrestan esos avances.
La prevalencia mundial del consumo de drogas continúa así "estable" en torno al 5 % de la población adulta, y las muertes anuales causadas por su consumo se sitúan en unas 210.000 personas.La ONUDD confiesa las dificultades para precisar las tendencias globales de las drogas por la carencia de datos fidedignos sobre el narcotráfico, el dinero negro de los estupefacientes y la fabricación de sustancias sintéticas, entre otros aspectos.
En el apartado de los "reveses" se destaca el empeoramiento de la situación en Afganistán, con una cosecha sin precedentes de adormidera en 2013 -209.000 hectáreas- y con la incertidumbre de la situación tras la salida de las tropas internacionales este año.
La caída del consumo de drogas en los países ricos se ha visto compensada con un aumento en los países en desarrollo, que no están tan preparados ni tienen recursos suficientes, lamenta la ONUDD.También se indica que "el tráfico de drogas ha desencadenado una oleada de violencia" en América Latina y que en "algunos países de Centroamérica se han registrado los índices de homicidio más elevados del mundo, a menudo con cifras de muertos superiores a las de algunos países afectados por conflictos armados".
A continuación, se destaca que algunos líderes latinoamericanos han puesto el acento en los enormes recursos que mueven los narcotraficantes y han solicitado, según recogen la ONUDD, que "se examinen los enfoques actuales del problema mundial de la droga".
El informe señala que "es importante reafirmar el espíritu original de los tratados, que se centra en la salud. El propósito de los tratados no es librar una 'guerra contra las drogas' sino proteger la 'salud física y moral de la humanidad'".
El documento incide en que la normativa internacional sobre drogas es tan flexible como para aplicar otras políticas, más centradas en la salud pública y menos en la represión.Sin embargo, la ONUDD advierte de que menoscabar las leyes internacionales contra las drogas empeorará la situación, ya que "un acceso no controlado a las drogas" conlleva "el riesgo de un aumento considerable del consumo nocivo de estupefacientes".
Además, destaca la importancia de la prevención y el tratamiento, y subraya que los derechos humanos se deben de respetar siempre a la hora de combatir las drogas y critica la aplicación de la pena de muerte por delitos de tráfico o consumo de estupefacientes.
Via LaVanguardia.
PD: Diu molt el fet, que en titular parla de descongestionar les presons........per tornarles a omplir :)) que xuli. Visca la Democracia i l estat de dret, sobre tot, el dret a la salut.
Naks.
dissabte, 8 de març del 2014
Aprueba Italia cannabis con fines terapeúticos
Roma— El gobierno de Italia anunció ayer que no impugnará una ley aprobada recientemente por la región central de Abruzzo, que autoriza el uso de la mariguana con fines terapeúticos.
En un comunicado emitido tras una reunión del Consejo de Ministros, se informó que no será impugnada ante la Corte Constitucional la ley regional de Abruzzo del 4 de enero pasado, que disciplina las modalidades de venta de fármacos preparados a base de cannabis.
La normativa prevé que los medicamentos, que contienen derivados de cannabinoides, puedan ser prescritos (con costo cubierto por el sistema sanitario público) por médicos especialistas y de medicina general sobre la base de un plan terapeútico preparado por un experto.
El modelo de Abruzzo prevé también el cultivo de mariguana para ser usada con fines terapeúticos tanto en hospitales como en domicilio.
via: http://diario.mx/Internacional/2014-03-07_89494740/aprueba-italia-cannabis-con-fines-terapeuticos/
dissabte, 1 de març del 2014
Interior i Salut topen per la regulació dels clubs cannàbics
La multiplicació de clubs cannàbics està fora de control a Catalunya,
i així ho reconeixen els departaments de Salut i Interior. En els
últims anys, l'obertura d'aquestes entitats ha crescut de forma
exponencial sense que cap normativa ho hagi autoritzat o impedit. Ja són
més de 300 a tot Catalunya, de les quals més de 200 són a Barcelona. El
creixement dels denominats clubs socials de cànnabis és tan gran, que
la capital catalana comença a ser coneguda com l'Amsterdam del Mediterrani. El
fenomen inquieta ajuntaments i Generalitat, on des de la tardor passada
s'intenta consensuar la posició de diversos departaments -fonamental-
ment, Interior i Salut- amb l'objectiu de limitar l'activitat d'un sector en evident expansió.
Aquest assumpte sembla, no obstant, haver entrat en un carreró sense sortida a causa de les posicions gairebé antagòniques que mantenen les conselleries d'Interior i Salut. El titular de la primera, Ramon Espadaler, s'oposa rotundament a una regulació dels clubs cannàbics, mentre que el de Salut, Boi Ruiz, considera que regular el sector és l'única forma de mantenir sota control el consum que es fa en aquests locals i el perfil dels socis, així com la composició i la potència de les plantes utilitzades.
EL PAPER DE DOLENT / Espadaler no té miraments a l'hora d'assumir «el paper de dolent en aquesta pel·lícula», segons va avançar dijous a aquest diari. «Interior no està a favor d'una regulació d'aquesta classe de clubs -va afirmar-. Aquestes entitats tenen com a conseqüència l'aparició de cultius de marihuana, que són els que els proporcionen el cànnabis». Espadaler assegura que tècnics del seu departament han estudiat el fenomen i fruit d'aquest treball han arribat a algunes conclusions. «Una d'elles és que en els llocs on aquesta activitat s'ha regulat el resultat no ha estat l'esperat -va indicar-. S'ha de tenir en compte el nefast impacte que els clubs cannàbics poden tenir en els adolescents».
A Salut s'entén tot al contrari. «La regulació de les bones pràctiques sobre el consum de cànnabis permet conèixer millor la realitat del fenomen, i el nombre de consumidors i clubs -va exposar el conseller Boi Ruiz al Parlament el setembre passat-. L'existència d'una normativa evitarà que el consumidor entri en contacte amb el mercat negre de les drogues, i permetrà conèixer la composició, la potència i l'adulteració de la planta i els seus derivats».
En aquella compareixença parlamentària -a la qual ahir es van remetre des de Salut, eludint nous pronunciaments-, Ruiz es va comprometre a consensuar la seva posició amb altres departaments de la Generalitat i amb les formacions polítiques presents al Parlament. També va anunciar la imminent convocatòria de la resta de grups parlamentaris, però res d'això ha passat encara.
Ruiz va advocar aleshores per establir un model «restrictiu» de clubs cannàbics a Catalunya, i fixar-ne tant el nombre de socis possible, com l'edat, les quantitats de consum personal i la potència dels cultius de cànnabis autoritzats. Tot això, va indicar, amb la finalitat de «reduir riscos i danys futurs».
ÚS TERAPÈUTIC / L'objectiu de delimitar l'existència de clubs cannàbics a Catalunya s'entreveu, per tot el que ha estat exposat, difícil. El titular d'Interior va reiterar que el seu departament no elaborarà cap norma que empari el consum de cànnabis. «L'única excepció podria ser-ne l'ús terapèutic», va puntualitzar, després d'expressar la seva «preocupació» per l'auge del fenomen. Espadaler va avançar, en conseqüència, que la postura que mantindrà el seu departament en eventuals trobades amb altres conselleries se cenyirà a «intensificar la recerca i la incautació de cultius de marihuana, i una fiscalització més estricta dels clubs». Va apostar fins i tot per penalitzar més el consum de cànnabis a la via pública.
Des de Salut subratllen que les po-lítiques sanitàries en relació amb les drogues que existeixen a la UE avancen cap a mesures que «prioritzin la salut dels consumidors» seguint, indiquen, un model semblant al que es va desenvolupar als anys 80 i 90 davant el consum d'heroïna, en al·lusió al repartiment de xeringues que es va introduir per evitar la transmissió del VIH.
de http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/interior-salut-topen-per-regulacio-dels-clubs-cannabics-3136810
ment, Interior i Salut- amb l'objectiu de limitar l'activitat d'un sector en evident expansió.
Aquest assumpte sembla, no obstant, haver entrat en un carreró sense sortida a causa de les posicions gairebé antagòniques que mantenen les conselleries d'Interior i Salut. El titular de la primera, Ramon Espadaler, s'oposa rotundament a una regulació dels clubs cannàbics, mentre que el de Salut, Boi Ruiz, considera que regular el sector és l'única forma de mantenir sota control el consum que es fa en aquests locals i el perfil dels socis, així com la composició i la potència de les plantes utilitzades.
EL PAPER DE DOLENT / Espadaler no té miraments a l'hora d'assumir «el paper de dolent en aquesta pel·lícula», segons va avançar dijous a aquest diari. «Interior no està a favor d'una regulació d'aquesta classe de clubs -va afirmar-. Aquestes entitats tenen com a conseqüència l'aparició de cultius de marihuana, que són els que els proporcionen el cànnabis». Espadaler assegura que tècnics del seu departament han estudiat el fenomen i fruit d'aquest treball han arribat a algunes conclusions. «Una d'elles és que en els llocs on aquesta activitat s'ha regulat el resultat no ha estat l'esperat -va indicar-. S'ha de tenir en compte el nefast impacte que els clubs cannàbics poden tenir en els adolescents».
A Salut s'entén tot al contrari. «La regulació de les bones pràctiques sobre el consum de cànnabis permet conèixer millor la realitat del fenomen, i el nombre de consumidors i clubs -va exposar el conseller Boi Ruiz al Parlament el setembre passat-. L'existència d'una normativa evitarà que el consumidor entri en contacte amb el mercat negre de les drogues, i permetrà conèixer la composició, la potència i l'adulteració de la planta i els seus derivats».
En aquella compareixença parlamentària -a la qual ahir es van remetre des de Salut, eludint nous pronunciaments-, Ruiz es va comprometre a consensuar la seva posició amb altres departaments de la Generalitat i amb les formacions polítiques presents al Parlament. També va anunciar la imminent convocatòria de la resta de grups parlamentaris, però res d'això ha passat encara.
Ruiz va advocar aleshores per establir un model «restrictiu» de clubs cannàbics a Catalunya, i fixar-ne tant el nombre de socis possible, com l'edat, les quantitats de consum personal i la potència dels cultius de cànnabis autoritzats. Tot això, va indicar, amb la finalitat de «reduir riscos i danys futurs».
ÚS TERAPÈUTIC / L'objectiu de delimitar l'existència de clubs cannàbics a Catalunya s'entreveu, per tot el que ha estat exposat, difícil. El titular d'Interior va reiterar que el seu departament no elaborarà cap norma que empari el consum de cànnabis. «L'única excepció podria ser-ne l'ús terapèutic», va puntualitzar, després d'expressar la seva «preocupació» per l'auge del fenomen. Espadaler va avançar, en conseqüència, que la postura que mantindrà el seu departament en eventuals trobades amb altres conselleries se cenyirà a «intensificar la recerca i la incautació de cultius de marihuana, i una fiscalització més estricta dels clubs». Va apostar fins i tot per penalitzar més el consum de cànnabis a la via pública.
Des de Salut subratllen que les po-lítiques sanitàries en relació amb les drogues que existeixen a la UE avancen cap a mesures que «prioritzin la salut dels consumidors» seguint, indiquen, un model semblant al que es va desenvolupar als anys 80 i 90 davant el consum d'heroïna, en al·lusió al repartiment de xeringues que es va introduir per evitar la transmissió del VIH.
de http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/interior-salut-topen-per-regulacio-dels-clubs-cannabics-3136810
dilluns, 3 de febrer del 2014
Gemma Calvet. Cannabis UPF: "Criminalizar o Regular?" organizado por IPDS 3
Intervención de Gemma Calvet, abogada y parlamentaria por ERC en el Parlament de Catalunya.
Mesa Redona Cannabis UPF: "Criminalizar o Regular?"
Barcelona. 14/01/2014
Evento organizado por Instituto de Políticas de Drogas y Sostenibilidad (IPDS):
www.politicasdedrogas.org
@PoliticasDrogas
www.facebook.com/PoliticasDrogas
Mesa Redona Cannabis UPF: "Criminalizar o Regular?"
Barcelona. 14/01/2014
Evento organizado por Instituto de Políticas de Drogas y Sostenibilidad (IPDS):
www.politicasdedrogas.org
@PoliticasDrogas
www.facebook.com/PoliticasDrogas
dimecres, 29 de gener del 2014
"Criminalizar o Regular?" organizado por IPDS 2
Intervención de José Carlos Bouso, miembro de IPDS y de ICEERS.org, especialista en investigación científica.
Mesa Redona Cannabis UPF: "Criminalizar o Regular?"
Barcelona. 14/01/2014
Evento organizado por Instituto de Políticas de Drogas y Sostenibilidad (IPDS):
www.politicasdedrogas.org
@PoliticasDrogas
www.facebook.com/PoliticasDrogas
dimecres, 22 de gener del 2014
"Criminalizar o Regular?" organizado por IPDS
Intervención de Vendúla Belackova, de la Universidad Charles de Praga, especialista en modelos de regulación del cannabis.
Mesa Redona Cannabis UPF: "Criminalizar o Regular?"
Barcelona. 14/01/2014
Evento organizado por Instituto de Políticas de Drogas y Sostenibilidad (IPDS): www.politicasdedrogas.org
@PoliticasDrogas
www.facebook.com/PoliticasDrogas
Subscriure's a:
Missatges (Atom)