dimarts, 29 d’abril del 2014
dijous, 24 d’abril del 2014
Alaska votará en noviembre si legaliza el uso recreativo de la marihuana
JUNEAU (ALASKA), 22 Abr. (Reuters/EP)
La iniciativa de voto que podría convertir a
Alaska en el tercer estado de Estados Unidos en legalizar el uso
recreativo de la marihuana será sometida a los electores coincidiendo
con las elecciones generales de noviembre y no en agosto, como estaba
previsto inicialmente, según han anunciado este lunes las autoridades.
El cambio supone que es más probable que
haya mayor participación ahora que si la cuestión hubiera sido sometida a
votación durante las primarias estatales de agosto. Normalmente, en
Alaska las iniciativas populares se suelen someter a voto coincidiendo
con primarias, pero una sesión más larga de lo normal del legislativo
estatal este año ha obligado al cambio, ya que en virtud de las leyes,
las iniciativas deben someterse a voto no antes de 120 después del final
de la sesión.
De aprobarse esta iniciativa sobre la
marihuana, Alaska permitiría que adultos mayores de 21 años posean hasta
28 gramos de esta sustancia para su uso personal y cultivar hasta seis
plantas de cannabis para su consumo propio.
Asimismo, establecería la venta comercial
regulada de la planta en un marco similar a los sistemas ya establecidos
en Colorado y Washington, después de que los ciudadanos de ambos
estados votaran a favor de la legalización del uso recreativo de la
marihuana en 2012.
"La fecha de la elección no es importante
para nosotros porque sabemos que los votantes de Alaska apoyan regular
la marihuana como el alcohol por un amplio margen independientemente del
escenario", ha afirmado el portavoz de la campaña Taylor Bickford,
quien se ha mostrado convencido de que la iniciativa saldrá adelante en
noviembre.
Desde el bando contrario, Deborah Williams,
antigua líder del Partido Demócrata de Alaska y portavoz del
recientemente creado grupo antilegalización 'Big Marijuana. Big Mistake.
Vote No On 2', han dado la bienvenida a la nueva fecha.
"Cada semana adicional que tengamos para
aprender de la experiencia de Colorado creo que es muy importante para
los habitantes de Alaska y resultará en un creciente número de votos en
contra de esta legislación", ha opinado.
Un sondeo realizado sobre una muestra de 850
votantes registrados en Alaska muestra que un 55 por ciento está a
favor de la legalización del uso recreativo de la marihuana dentro de un
sistema regulado y gravado, mientras que el 39 por ciento se muestra en
contra. El sondeo, realizado en enero por Public Policy Polling Survey,
tenía un margen de error de 3,4 puntos.
Fuente: Europa Press, el 22-04-2014
divendres, 28 de març del 2014
INICIATIVA POR LA REGULACION DE LOS CLUBES SOCIALES DE CANNABIS
Video por una iniciativa de Regulación de los Clubes de Cannabis.
Iniciativa de la Federación de Asociaciones de Cannabis: EUS FAC (Federación vasca de cannabis) CAT FAC (Federación Catalana) FAC LEVANTE, FAC SUR, FAC MADRID, FAC BALEARES, FAC EXTREMADURA.
Iniciativa de la Federación de Asociaciones de Cannabis: EUS FAC (Federación vasca de cannabis) CAT FAC (Federación Catalana) FAC LEVANTE, FAC SUR, FAC MADRID, FAC BALEARES, FAC EXTREMADURA.
dilluns, 24 de març del 2014
URUGUAI 1 – CRIM ORGANITZAT 0
Hi ha persones preocupades per si el seu equip de futbol predilecte guanyarà la lliga i la Champions o si un final de cicle l’enfonsarà a la grisor d’altres temps.
Jo estic content perquè em penso que, en una altra competició, aquesta temporada «l’equip del seny» ha guanyat almenys un partit important —i crec que no serà l’últim— quan el 23 de desembre de 2013, José Mujica, president de l’Uruguai aprovava un projecte de llei dedicat a legalitzar la producció, venda i consum de marihuana —promovent alhora la informació i prevenció sobre el seu ús— que supera de lluny la legislació holandesa, pionera en la despenalització del consum.
És un fet que el consum d’estupefaents no té ni tindrà aturador —200 milions de consumidors ho demostren— i el govern uruguaià devia tenir també ben present que la guerra dels estats contra la droga no fa sinó enfortir el poder i els beneficis de les organitzacions criminals, tal com ho confirma l’exemple de Colòmbia i especialment el de Mèxic, on a més la guerra estatal contra la droga ha derivat en una veritable guerra civil en la qual hi ha moments en que fins i tot sembla que els narcotraficants guanyen la partida
A tot el món el poder dels delinqüents ha anat creixent a causa tant de la desmesura de la seva violència, amb pràctiques terroristes esgarrifoses, com de la seva superioritat en els àmbits informàtic i financer, i això sense comptar amb la complicitat paradoxal de certa agència d’intel·ligència que, des de fa dècades, ha finançat amb diners procedents del narcotràfic la lluita contra «els enemics» de l’Imperi.
La legalització, a l’arrabassar de mans dels delinqüents el control del mercat, acabaria amb el mal que causen als individus i a la col·lectivitat, que és molt pitjor —de manera quantitativa i qualitativa— que el que provoquen les drogues mateix.
A més del casos d’Holanda i ara de l’Uruguai, ens trobem que un gran nombre d’alts dirigents d’altres països de l’Amèrica Llatina —conservadors i progressistes, tant és, el seny els aconsella— s’ha pronunciat contra les polítiques repressives contra el consum i el tràfic de drogues, i demanen que se cerquin models de regulació legal i proposen: «Terminar con la criminalización, la marginalización y la estigmatización de las personas que usan drogas pero que no hacen ningún daño a otros [i de] las personas involucradas en los segmentos inferiores de los mercados ilegales de drogas, tales como campesinos, correos y pequeños vendedores. Muchos de ellos han sido víctimas de violencia e intimidación o son dependientes de drogas. Arrestar y encarcelar decenas de millones de estas personas en las recientes décadas ha llenado las prisiones y destruido vidas y familias, sin por ello reducir la disponibilidad de drogas ilegales o el poder de las organizaciones criminales».
Doncs bé, en aquest context —quan també en alguns estats dels EUA, al cap d’anys de la legalització de l’ús terapèutic del cànnabis, ara fins i tot s’està legalitzant per a finalitats lúdiques—, no es pot entendre que a Espanya el govern que encapçala Mariano Rajoy es desmarqui amb un anacrònic Anteproyecto de Ley de Seguridad Ciudadana (29/11/13) on hi ha articles que contemplen sancions de fins a 30.000 € per al petit conreu destinat a l’autoconsum o per a la possessió encara que no sigui destinada al tràfic —fets que no són, doncs, constitutiusURUGUAI 1 – CRIM ORGANITZAT 0
Hi ha persones preocupades per si el seu equip de futbol predilecte guanyarà la lliga i la Champions o si un final de cicle l’enfonsarà a la grisor d’altres temps.
Jo estic content perquè em penso que, en una altra competició, aquesta temporada «l’equip del seny» ha guanyat almenys un partit important —i crec que no serà l’últim— quan el 23 de desembre de 2013, José Mujica, president de l’Uruguai aprovava un projecte de llei dedicat a legalitzar la producció, venda i consum de marihuana —promovent alhora la informació i prevenció sobre el seu ús— que supera de lluny la legislació holandesa, pionera en la despenalització del consum.
És un fet que el consum d’estupefaents no té ni tindrà aturador —200 milions de consumidors ho demostren— i el govern uruguaià devia tenir també ben present que la guerra dels estats contra la droga no fa sinó enfortir el poder i els beneficis de les organitzacions criminals, tal com ho confirma l’exemple de Colòmbia i especialment el de Mèxic, on a més la guerra estatal contra la droga ha derivat en una veritable guerra civil en la qual hi ha moments en que fins i tot sembla que els narcotraficants guanyen la partida
A tot el món el poder dels delinqüents ha anat creixent a causa tant de la desmesura de la seva violència, amb pràctiques terroristes esgarrifoses, com de la seva superioritat en els àmbits informàtic i financer, i això sense comptar amb la complicitat paradoxal de certa agència d’intel·ligència que, des de fa dècades, ha finançat amb diners procedents del narcotràfic la lluita contra «els enemics» de l’Imperi.
La legalització, a l’arrabassar de mans dels delinqüents el control del mercat, acabaria amb el mal que causen als individus i a la col·lectivitat, que és molt pitjor —de manera quantitativa i qualitativa— que el que provoquen les drogues mateix.
A més del casos d’Holanda i ara de l’Uruguai, ens trobem que un gran nombre d’alts dirigents d’altres països de l’Amèrica Llatina —conservadors i progressistes, tant és, el seny els aconsella— s’ha pronunciat contra les polítiques repressives contra el consum i el tràfic de drogues, i demanen que se cerquin models de regulació legal i proposen: «Terminar con la criminalización, la marginalización y la estigmatización de las personas que usan drogas pero que no hacen ningún daño a otros [i de] las personas involucradas en los segmentos inferiores de los mercados ilegales de drogas, tales como campesinos, correos y pequeños vendedores. Muchos de ellos han sido víctimas de violencia e intimidación o son dependientes de drogas. Arrestar y encarcelar decenas de millones de estas personas en las recientes décadas ha llenado las prisiones y destruido vidas y familias, sin por ello reducir la disponibilidad de drogas ilegales o el poder de las organizaciones criminales».
Doncs bé, en aquest context —quan també en alguns estats dels EUA, al cap d’anys de la legalització de l’ús terapèutic del cànnabis, ara fins i tot s’està legalitzant per a finalitats lúdiques—, no es pot entendre que a Espanya el govern que encapçala Mariano Rajoy es desmarqui amb un anacrònic Anteproyecto de Ley de Seguridad Ciudadana (29/11/13) on hi ha articles que contemplen sancions de fins a 30.000 € per al petit conreu destinat a l’autoconsum o per a la possessió encara que no sigui destinada al tràfic —fets que no són, doncs, constitutius de delicte— i de 600.000 € per qui reincideixi tres vegades en dos anys.
Una vegada més, amb aquestes mesures repressives, el govern del PP sembla obstinat en apostar per la ineficàcia i en aprofundir en el menyspreu a la ciutadania. Fins quan haurem d’aguantar la seva estultícia i la seva mesquinesa?
de delicte— i de 600.000 € per qui reincideixi tres vegades en dos anys.
Una vegada més, amb aquestes mesures repressives, el govern del PP sembla obstinat en apostar per la ineficàcia i en aprofundir en el menyspreu a la ciutadania. Fins quan haurem d’aguantar la seva estultícia i la seva mesquinesa?
Jordi F. Fernández Figueras
Jo estic content perquè em penso que, en una altra competició, aquesta temporada «l’equip del seny» ha guanyat almenys un partit important —i crec que no serà l’últim— quan el 23 de desembre de 2013, José Mujica, president de l’Uruguai aprovava un projecte de llei dedicat a legalitzar la producció, venda i consum de marihuana —promovent alhora la informació i prevenció sobre el seu ús— que supera de lluny la legislació holandesa, pionera en la despenalització del consum.
És un fet que el consum d’estupefaents no té ni tindrà aturador —200 milions de consumidors ho demostren— i el govern uruguaià devia tenir també ben present que la guerra dels estats contra la droga no fa sinó enfortir el poder i els beneficis de les organitzacions criminals, tal com ho confirma l’exemple de Colòmbia i especialment el de Mèxic, on a més la guerra estatal contra la droga ha derivat en una veritable guerra civil en la qual hi ha moments en que fins i tot sembla que els narcotraficants guanyen la partida
A tot el món el poder dels delinqüents ha anat creixent a causa tant de la desmesura de la seva violència, amb pràctiques terroristes esgarrifoses, com de la seva superioritat en els àmbits informàtic i financer, i això sense comptar amb la complicitat paradoxal de certa agència d’intel·ligència que, des de fa dècades, ha finançat amb diners procedents del narcotràfic la lluita contra «els enemics» de l’Imperi.
La legalització, a l’arrabassar de mans dels delinqüents el control del mercat, acabaria amb el mal que causen als individus i a la col·lectivitat, que és molt pitjor —de manera quantitativa i qualitativa— que el que provoquen les drogues mateix.
A més del casos d’Holanda i ara de l’Uruguai, ens trobem que un gran nombre d’alts dirigents d’altres països de l’Amèrica Llatina —conservadors i progressistes, tant és, el seny els aconsella— s’ha pronunciat contra les polítiques repressives contra el consum i el tràfic de drogues, i demanen que se cerquin models de regulació legal i proposen: «Terminar con la criminalización, la marginalización y la estigmatización de las personas que usan drogas pero que no hacen ningún daño a otros [i de] las personas involucradas en los segmentos inferiores de los mercados ilegales de drogas, tales como campesinos, correos y pequeños vendedores. Muchos de ellos han sido víctimas de violencia e intimidación o son dependientes de drogas. Arrestar y encarcelar decenas de millones de estas personas en las recientes décadas ha llenado las prisiones y destruido vidas y familias, sin por ello reducir la disponibilidad de drogas ilegales o el poder de las organizaciones criminales».
Doncs bé, en aquest context —quan també en alguns estats dels EUA, al cap d’anys de la legalització de l’ús terapèutic del cànnabis, ara fins i tot s’està legalitzant per a finalitats lúdiques—, no es pot entendre que a Espanya el govern que encapçala Mariano Rajoy es desmarqui amb un anacrònic Anteproyecto de Ley de Seguridad Ciudadana (29/11/13) on hi ha articles que contemplen sancions de fins a 30.000 € per al petit conreu destinat a l’autoconsum o per a la possessió encara que no sigui destinada al tràfic —fets que no són, doncs, constitutiusURUGUAI 1 – CRIM ORGANITZAT 0
Hi ha persones preocupades per si el seu equip de futbol predilecte guanyarà la lliga i la Champions o si un final de cicle l’enfonsarà a la grisor d’altres temps.
Jo estic content perquè em penso que, en una altra competició, aquesta temporada «l’equip del seny» ha guanyat almenys un partit important —i crec que no serà l’últim— quan el 23 de desembre de 2013, José Mujica, president de l’Uruguai aprovava un projecte de llei dedicat a legalitzar la producció, venda i consum de marihuana —promovent alhora la informació i prevenció sobre el seu ús— que supera de lluny la legislació holandesa, pionera en la despenalització del consum.
És un fet que el consum d’estupefaents no té ni tindrà aturador —200 milions de consumidors ho demostren— i el govern uruguaià devia tenir també ben present que la guerra dels estats contra la droga no fa sinó enfortir el poder i els beneficis de les organitzacions criminals, tal com ho confirma l’exemple de Colòmbia i especialment el de Mèxic, on a més la guerra estatal contra la droga ha derivat en una veritable guerra civil en la qual hi ha moments en que fins i tot sembla que els narcotraficants guanyen la partida
A tot el món el poder dels delinqüents ha anat creixent a causa tant de la desmesura de la seva violència, amb pràctiques terroristes esgarrifoses, com de la seva superioritat en els àmbits informàtic i financer, i això sense comptar amb la complicitat paradoxal de certa agència d’intel·ligència que, des de fa dècades, ha finançat amb diners procedents del narcotràfic la lluita contra «els enemics» de l’Imperi.
La legalització, a l’arrabassar de mans dels delinqüents el control del mercat, acabaria amb el mal que causen als individus i a la col·lectivitat, que és molt pitjor —de manera quantitativa i qualitativa— que el que provoquen les drogues mateix.
A més del casos d’Holanda i ara de l’Uruguai, ens trobem que un gran nombre d’alts dirigents d’altres països de l’Amèrica Llatina —conservadors i progressistes, tant és, el seny els aconsella— s’ha pronunciat contra les polítiques repressives contra el consum i el tràfic de drogues, i demanen que se cerquin models de regulació legal i proposen: «Terminar con la criminalización, la marginalización y la estigmatización de las personas que usan drogas pero que no hacen ningún daño a otros [i de] las personas involucradas en los segmentos inferiores de los mercados ilegales de drogas, tales como campesinos, correos y pequeños vendedores. Muchos de ellos han sido víctimas de violencia e intimidación o son dependientes de drogas. Arrestar y encarcelar decenas de millones de estas personas en las recientes décadas ha llenado las prisiones y destruido vidas y familias, sin por ello reducir la disponibilidad de drogas ilegales o el poder de las organizaciones criminales».
Doncs bé, en aquest context —quan també en alguns estats dels EUA, al cap d’anys de la legalització de l’ús terapèutic del cànnabis, ara fins i tot s’està legalitzant per a finalitats lúdiques—, no es pot entendre que a Espanya el govern que encapçala Mariano Rajoy es desmarqui amb un anacrònic Anteproyecto de Ley de Seguridad Ciudadana (29/11/13) on hi ha articles que contemplen sancions de fins a 30.000 € per al petit conreu destinat a l’autoconsum o per a la possessió encara que no sigui destinada al tràfic —fets que no són, doncs, constitutius de delicte— i de 600.000 € per qui reincideixi tres vegades en dos anys.
Una vegada més, amb aquestes mesures repressives, el govern del PP sembla obstinat en apostar per la ineficàcia i en aprofundir en el menyspreu a la ciutadania. Fins quan haurem d’aguantar la seva estultícia i la seva mesquinesa?
de delicte— i de 600.000 € per qui reincideixi tres vegades en dos anys.
Una vegada més, amb aquestes mesures repressives, el govern del PP sembla obstinat en apostar per la ineficàcia i en aprofundir en el menyspreu a la ciutadania. Fins quan haurem d’aguantar la seva estultícia i la seva mesquinesa?
Jordi F. Fernández Figueras
dimarts, 18 de març del 2014
Vaporitzador portatil Arizer Solo.
.JPG)
Nou vaporitzador portatil Arizer Solo, fa mooolt bona pinta. ;) tambe per fer aromaterapia.
Nivel 1: 50 ºC
Nivel 2: 185 ºC
Nivel 3: 190 ºC
Nivel 4: 195 ºC
Nivel 5: 200 ºC
Nivel 6: 205 ºC
Nivel 7: 210 ºC
Nivel 2: 185 ºC
Nivel 3: 190 ºC
Nivel 4: 195 ºC
Nivel 5: 200 ºC
Nivel 6: 205 ºC
Nivel 7: 210 ºC
dissabte, 15 de març del 2014
.JPG)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)