Iniciativa de la Federación de Asociaciones de Cannabis: EUS FAC (Federación vasca de cannabis) CAT FAC (Federación Catalana) FAC LEVANTE, FAC SUR, FAC MADRID, FAC BALEARES, FAC EXTREMADURA.
divendres, 28 de març del 2014
INICIATIVA POR LA REGULACION DE LOS CLUBES SOCIALES DE CANNABIS
Video por una iniciativa de Regulación de los Clubes de Cannabis.
Iniciativa de la Federación de Asociaciones de Cannabis: EUS FAC (Federación vasca de cannabis) CAT FAC (Federación Catalana) FAC LEVANTE, FAC SUR, FAC MADRID, FAC BALEARES, FAC EXTREMADURA.
Iniciativa de la Federación de Asociaciones de Cannabis: EUS FAC (Federación vasca de cannabis) CAT FAC (Federación Catalana) FAC LEVANTE, FAC SUR, FAC MADRID, FAC BALEARES, FAC EXTREMADURA.
dilluns, 24 de març del 2014
URUGUAI 1 – CRIM ORGANITZAT 0
Hi ha persones preocupades per si el seu equip de futbol predilecte guanyarà la lliga i la Champions o si un final de cicle l’enfonsarà a la grisor d’altres temps.
Jo estic content perquè em penso que, en una altra competició, aquesta temporada «l’equip del seny» ha guanyat almenys un partit important —i crec que no serà l’últim— quan el 23 de desembre de 2013, José Mujica, president de l’Uruguai aprovava un projecte de llei dedicat a legalitzar la producció, venda i consum de marihuana —promovent alhora la informació i prevenció sobre el seu ús— que supera de lluny la legislació holandesa, pionera en la despenalització del consum.
És un fet que el consum d’estupefaents no té ni tindrà aturador —200 milions de consumidors ho demostren— i el govern uruguaià devia tenir també ben present que la guerra dels estats contra la droga no fa sinó enfortir el poder i els beneficis de les organitzacions criminals, tal com ho confirma l’exemple de Colòmbia i especialment el de Mèxic, on a més la guerra estatal contra la droga ha derivat en una veritable guerra civil en la qual hi ha moments en que fins i tot sembla que els narcotraficants guanyen la partida
A tot el món el poder dels delinqüents ha anat creixent a causa tant de la desmesura de la seva violència, amb pràctiques terroristes esgarrifoses, com de la seva superioritat en els àmbits informàtic i financer, i això sense comptar amb la complicitat paradoxal de certa agència d’intel·ligència que, des de fa dècades, ha finançat amb diners procedents del narcotràfic la lluita contra «els enemics» de l’Imperi.
La legalització, a l’arrabassar de mans dels delinqüents el control del mercat, acabaria amb el mal que causen als individus i a la col·lectivitat, que és molt pitjor —de manera quantitativa i qualitativa— que el que provoquen les drogues mateix.
A més del casos d’Holanda i ara de l’Uruguai, ens trobem que un gran nombre d’alts dirigents d’altres països de l’Amèrica Llatina —conservadors i progressistes, tant és, el seny els aconsella— s’ha pronunciat contra les polítiques repressives contra el consum i el tràfic de drogues, i demanen que se cerquin models de regulació legal i proposen: «Terminar con la criminalización, la marginalización y la estigmatización de las personas que usan drogas pero que no hacen ningún daño a otros [i de] las personas involucradas en los segmentos inferiores de los mercados ilegales de drogas, tales como campesinos, correos y pequeños vendedores. Muchos de ellos han sido víctimas de violencia e intimidación o son dependientes de drogas. Arrestar y encarcelar decenas de millones de estas personas en las recientes décadas ha llenado las prisiones y destruido vidas y familias, sin por ello reducir la disponibilidad de drogas ilegales o el poder de las organizaciones criminales».
Doncs bé, en aquest context —quan també en alguns estats dels EUA, al cap d’anys de la legalització de l’ús terapèutic del cànnabis, ara fins i tot s’està legalitzant per a finalitats lúdiques—, no es pot entendre que a Espanya el govern que encapçala Mariano Rajoy es desmarqui amb un anacrònic Anteproyecto de Ley de Seguridad Ciudadana (29/11/13) on hi ha articles que contemplen sancions de fins a 30.000 € per al petit conreu destinat a l’autoconsum o per a la possessió encara que no sigui destinada al tràfic —fets que no són, doncs, constitutiusURUGUAI 1 – CRIM ORGANITZAT 0
Hi ha persones preocupades per si el seu equip de futbol predilecte guanyarà la lliga i la Champions o si un final de cicle l’enfonsarà a la grisor d’altres temps.
Jo estic content perquè em penso que, en una altra competició, aquesta temporada «l’equip del seny» ha guanyat almenys un partit important —i crec que no serà l’últim— quan el 23 de desembre de 2013, José Mujica, president de l’Uruguai aprovava un projecte de llei dedicat a legalitzar la producció, venda i consum de marihuana —promovent alhora la informació i prevenció sobre el seu ús— que supera de lluny la legislació holandesa, pionera en la despenalització del consum.
És un fet que el consum d’estupefaents no té ni tindrà aturador —200 milions de consumidors ho demostren— i el govern uruguaià devia tenir també ben present que la guerra dels estats contra la droga no fa sinó enfortir el poder i els beneficis de les organitzacions criminals, tal com ho confirma l’exemple de Colòmbia i especialment el de Mèxic, on a més la guerra estatal contra la droga ha derivat en una veritable guerra civil en la qual hi ha moments en que fins i tot sembla que els narcotraficants guanyen la partida
A tot el món el poder dels delinqüents ha anat creixent a causa tant de la desmesura de la seva violència, amb pràctiques terroristes esgarrifoses, com de la seva superioritat en els àmbits informàtic i financer, i això sense comptar amb la complicitat paradoxal de certa agència d’intel·ligència que, des de fa dècades, ha finançat amb diners procedents del narcotràfic la lluita contra «els enemics» de l’Imperi.
La legalització, a l’arrabassar de mans dels delinqüents el control del mercat, acabaria amb el mal que causen als individus i a la col·lectivitat, que és molt pitjor —de manera quantitativa i qualitativa— que el que provoquen les drogues mateix.
A més del casos d’Holanda i ara de l’Uruguai, ens trobem que un gran nombre d’alts dirigents d’altres països de l’Amèrica Llatina —conservadors i progressistes, tant és, el seny els aconsella— s’ha pronunciat contra les polítiques repressives contra el consum i el tràfic de drogues, i demanen que se cerquin models de regulació legal i proposen: «Terminar con la criminalización, la marginalización y la estigmatización de las personas que usan drogas pero que no hacen ningún daño a otros [i de] las personas involucradas en los segmentos inferiores de los mercados ilegales de drogas, tales como campesinos, correos y pequeños vendedores. Muchos de ellos han sido víctimas de violencia e intimidación o son dependientes de drogas. Arrestar y encarcelar decenas de millones de estas personas en las recientes décadas ha llenado las prisiones y destruido vidas y familias, sin por ello reducir la disponibilidad de drogas ilegales o el poder de las organizaciones criminales».
Doncs bé, en aquest context —quan també en alguns estats dels EUA, al cap d’anys de la legalització de l’ús terapèutic del cànnabis, ara fins i tot s’està legalitzant per a finalitats lúdiques—, no es pot entendre que a Espanya el govern que encapçala Mariano Rajoy es desmarqui amb un anacrònic Anteproyecto de Ley de Seguridad Ciudadana (29/11/13) on hi ha articles que contemplen sancions de fins a 30.000 € per al petit conreu destinat a l’autoconsum o per a la possessió encara que no sigui destinada al tràfic —fets que no són, doncs, constitutius de delicte— i de 600.000 € per qui reincideixi tres vegades en dos anys.
Una vegada més, amb aquestes mesures repressives, el govern del PP sembla obstinat en apostar per la ineficàcia i en aprofundir en el menyspreu a la ciutadania. Fins quan haurem d’aguantar la seva estultícia i la seva mesquinesa?
de delicte— i de 600.000 € per qui reincideixi tres vegades en dos anys.
Una vegada més, amb aquestes mesures repressives, el govern del PP sembla obstinat en apostar per la ineficàcia i en aprofundir en el menyspreu a la ciutadania. Fins quan haurem d’aguantar la seva estultícia i la seva mesquinesa?
Jordi F. Fernández Figueras
Jo estic content perquè em penso que, en una altra competició, aquesta temporada «l’equip del seny» ha guanyat almenys un partit important —i crec que no serà l’últim— quan el 23 de desembre de 2013, José Mujica, president de l’Uruguai aprovava un projecte de llei dedicat a legalitzar la producció, venda i consum de marihuana —promovent alhora la informació i prevenció sobre el seu ús— que supera de lluny la legislació holandesa, pionera en la despenalització del consum.
És un fet que el consum d’estupefaents no té ni tindrà aturador —200 milions de consumidors ho demostren— i el govern uruguaià devia tenir també ben present que la guerra dels estats contra la droga no fa sinó enfortir el poder i els beneficis de les organitzacions criminals, tal com ho confirma l’exemple de Colòmbia i especialment el de Mèxic, on a més la guerra estatal contra la droga ha derivat en una veritable guerra civil en la qual hi ha moments en que fins i tot sembla que els narcotraficants guanyen la partida
A tot el món el poder dels delinqüents ha anat creixent a causa tant de la desmesura de la seva violència, amb pràctiques terroristes esgarrifoses, com de la seva superioritat en els àmbits informàtic i financer, i això sense comptar amb la complicitat paradoxal de certa agència d’intel·ligència que, des de fa dècades, ha finançat amb diners procedents del narcotràfic la lluita contra «els enemics» de l’Imperi.
La legalització, a l’arrabassar de mans dels delinqüents el control del mercat, acabaria amb el mal que causen als individus i a la col·lectivitat, que és molt pitjor —de manera quantitativa i qualitativa— que el que provoquen les drogues mateix.
A més del casos d’Holanda i ara de l’Uruguai, ens trobem que un gran nombre d’alts dirigents d’altres països de l’Amèrica Llatina —conservadors i progressistes, tant és, el seny els aconsella— s’ha pronunciat contra les polítiques repressives contra el consum i el tràfic de drogues, i demanen que se cerquin models de regulació legal i proposen: «Terminar con la criminalización, la marginalización y la estigmatización de las personas que usan drogas pero que no hacen ningún daño a otros [i de] las personas involucradas en los segmentos inferiores de los mercados ilegales de drogas, tales como campesinos, correos y pequeños vendedores. Muchos de ellos han sido víctimas de violencia e intimidación o son dependientes de drogas. Arrestar y encarcelar decenas de millones de estas personas en las recientes décadas ha llenado las prisiones y destruido vidas y familias, sin por ello reducir la disponibilidad de drogas ilegales o el poder de las organizaciones criminales».
Doncs bé, en aquest context —quan també en alguns estats dels EUA, al cap d’anys de la legalització de l’ús terapèutic del cànnabis, ara fins i tot s’està legalitzant per a finalitats lúdiques—, no es pot entendre que a Espanya el govern que encapçala Mariano Rajoy es desmarqui amb un anacrònic Anteproyecto de Ley de Seguridad Ciudadana (29/11/13) on hi ha articles que contemplen sancions de fins a 30.000 € per al petit conreu destinat a l’autoconsum o per a la possessió encara que no sigui destinada al tràfic —fets que no són, doncs, constitutiusURUGUAI 1 – CRIM ORGANITZAT 0
Hi ha persones preocupades per si el seu equip de futbol predilecte guanyarà la lliga i la Champions o si un final de cicle l’enfonsarà a la grisor d’altres temps.
Jo estic content perquè em penso que, en una altra competició, aquesta temporada «l’equip del seny» ha guanyat almenys un partit important —i crec que no serà l’últim— quan el 23 de desembre de 2013, José Mujica, president de l’Uruguai aprovava un projecte de llei dedicat a legalitzar la producció, venda i consum de marihuana —promovent alhora la informació i prevenció sobre el seu ús— que supera de lluny la legislació holandesa, pionera en la despenalització del consum.
És un fet que el consum d’estupefaents no té ni tindrà aturador —200 milions de consumidors ho demostren— i el govern uruguaià devia tenir també ben present que la guerra dels estats contra la droga no fa sinó enfortir el poder i els beneficis de les organitzacions criminals, tal com ho confirma l’exemple de Colòmbia i especialment el de Mèxic, on a més la guerra estatal contra la droga ha derivat en una veritable guerra civil en la qual hi ha moments en que fins i tot sembla que els narcotraficants guanyen la partida
A tot el món el poder dels delinqüents ha anat creixent a causa tant de la desmesura de la seva violència, amb pràctiques terroristes esgarrifoses, com de la seva superioritat en els àmbits informàtic i financer, i això sense comptar amb la complicitat paradoxal de certa agència d’intel·ligència que, des de fa dècades, ha finançat amb diners procedents del narcotràfic la lluita contra «els enemics» de l’Imperi.
La legalització, a l’arrabassar de mans dels delinqüents el control del mercat, acabaria amb el mal que causen als individus i a la col·lectivitat, que és molt pitjor —de manera quantitativa i qualitativa— que el que provoquen les drogues mateix.
A més del casos d’Holanda i ara de l’Uruguai, ens trobem que un gran nombre d’alts dirigents d’altres països de l’Amèrica Llatina —conservadors i progressistes, tant és, el seny els aconsella— s’ha pronunciat contra les polítiques repressives contra el consum i el tràfic de drogues, i demanen que se cerquin models de regulació legal i proposen: «Terminar con la criminalización, la marginalización y la estigmatización de las personas que usan drogas pero que no hacen ningún daño a otros [i de] las personas involucradas en los segmentos inferiores de los mercados ilegales de drogas, tales como campesinos, correos y pequeños vendedores. Muchos de ellos han sido víctimas de violencia e intimidación o son dependientes de drogas. Arrestar y encarcelar decenas de millones de estas personas en las recientes décadas ha llenado las prisiones y destruido vidas y familias, sin por ello reducir la disponibilidad de drogas ilegales o el poder de las organizaciones criminales».
Doncs bé, en aquest context —quan també en alguns estats dels EUA, al cap d’anys de la legalització de l’ús terapèutic del cànnabis, ara fins i tot s’està legalitzant per a finalitats lúdiques—, no es pot entendre que a Espanya el govern que encapçala Mariano Rajoy es desmarqui amb un anacrònic Anteproyecto de Ley de Seguridad Ciudadana (29/11/13) on hi ha articles que contemplen sancions de fins a 30.000 € per al petit conreu destinat a l’autoconsum o per a la possessió encara que no sigui destinada al tràfic —fets que no són, doncs, constitutius de delicte— i de 600.000 € per qui reincideixi tres vegades en dos anys.
Una vegada més, amb aquestes mesures repressives, el govern del PP sembla obstinat en apostar per la ineficàcia i en aprofundir en el menyspreu a la ciutadania. Fins quan haurem d’aguantar la seva estultícia i la seva mesquinesa?
de delicte— i de 600.000 € per qui reincideixi tres vegades en dos anys.
Una vegada més, amb aquestes mesures repressives, el govern del PP sembla obstinat en apostar per la ineficàcia i en aprofundir en el menyspreu a la ciutadania. Fins quan haurem d’aguantar la seva estultícia i la seva mesquinesa?
Jordi F. Fernández Figueras
dimarts, 18 de març del 2014
Vaporitzador portatil Arizer Solo.
.JPG)
Nou vaporitzador portatil Arizer Solo, fa mooolt bona pinta. ;) tambe per fer aromaterapia.
Nivel 1: 50 ºC
Nivel 2: 185 ºC
Nivel 3: 190 ºC
Nivel 4: 195 ºC
Nivel 5: 200 ºC
Nivel 6: 205 ºC
Nivel 7: 210 ºC
Nivel 2: 185 ºC
Nivel 3: 190 ºC
Nivel 4: 195 ºC
Nivel 5: 200 ºC
Nivel 6: 205 ºC
Nivel 7: 210 ºC
dissabte, 15 de març del 2014
.JPG)
Spannabis 2014
Com desde fa anys, fem visita a la Fira Spannabis a Cornella, milers i milers de productes esperan a qui els compri.
.JPG)
dimecres, 12 de març del 2014
La ONU sugiere por primera vez la "despenalización" del consumo de drogas
"La 'despenalización' del consumo de drogas puede ser una
forma eficaz de 'descongestionar' las cárceles, redistribuir recursos
para asignarlos al tratamiento y facilitar la rehabilitación", afirma el
organismo internacional
Luis Lidón. Viena (EFE).- La ONU señala en un documento elaborado para una reunión clave la próxima semana en Viena que los objetivos en la lucha mundial contra las drogas no se cumplen, hasta ahora, y sugiere por primera vez la "despenalización" del consumo de estupefacientes.
"La 'despenalización' del consumo de drogas puede ser una forma eficaz de 'descongestionar' las cárceles, redistribuir recursos para asignarlos al tratamiento y facilitar la rehabilitación", se indica en un informe de 22 páginas de la Oficina de las Naciones Unidas contra la Droga y el Delito (ONUDD), al que ha tenido acceso Efe.
La ONUDD no quiso hacer comentarios a Efe sobre el contenido del documento, pero varias fuentes diplomáticas especializadas en política de drogas coincidieron en que es la primera vez que el organismo menciona la despenalización de forma abierta.
La despenalización del consumo personal, que se aplica en algunos países europeos, en otros como Canadá o Australia, así como en naciones latinoamericanas como Brasil o Chile, supone que el uso de drogas no sea un delito, sino que se sanciona con alternativas, como multas o terapias, al encarcelamiento.
En Uruguay ha sido legalizada la compraventa y el cultivo de marihuana, y se establece la creación de un ente estatal regulador de la droga.En cualquier caso, la despenalización no supone una legalización ni liberar el acceso a la droga, que según los tratados solo puede usarse con fines médicos y científicos pero no recreativos.
Por tanto, el consumo seguiría siendo sancionable (con multas o terapias obligatorias) pero deja de ser un delito penal.La ONUDD asegura en el informe que "los tratados alientan el recurso a alternativas a la prisión" y subraya que se debe de considerar a los consumidores de estupefacientes como "pacientes en tratamiento" y no como "delincuentes".
El próximo jueves y viernes en Viena, la comunidad internacional evaluará en la Comisión de Estupefacientes de la ONU la situación del problema de las drogas y si se cumplen los objetivos pactados en 2009 en una hoja de ruta para una década, cuando en 2014 se ha recorrido ya la mitad del camino.
En 2009, los Estados de la Comisión adoptaron una Declaración Política que preveía que se "elimine o reduzca considerablemente" la oferta y la demanda de drogas hasta el año 2019, un ambicioso objetivo que por ahora está lejos de cumplirse.
Para el debate de este año, la ONUDD elaboró este informe, firmado por su director ejecutivo, el ruso Yury Fedotov, en el que valora la situación actual de la lucha contra las drogas.El informe apunta progresos "desiguales", pero reconoce que "la magnitud general de la demanda de drogas no ha cambiado sustancialmente a nivel mundial", lo que contrasta con los objetivos fijados en 2009.
Si bien la ONUDD subraya que el mercado de la cocaína y el del cannabis se han reducido, reconoce que el incremento de los estimulantes sintéticos, más difíciles de detectar, y la reciente aparición de centenares de nuevos estupefacientes de última generación contrarrestan esos avances.
La prevalencia mundial del consumo de drogas continúa así "estable" en torno al 5 % de la población adulta, y las muertes anuales causadas por su consumo se sitúan en unas 210.000 personas.La ONUDD confiesa las dificultades para precisar las tendencias globales de las drogas por la carencia de datos fidedignos sobre el narcotráfico, el dinero negro de los estupefacientes y la fabricación de sustancias sintéticas, entre otros aspectos.
En el apartado de los "reveses" se destaca el empeoramiento de la situación en Afganistán, con una cosecha sin precedentes de adormidera en 2013 -209.000 hectáreas- y con la incertidumbre de la situación tras la salida de las tropas internacionales este año.
La caída del consumo de drogas en los países ricos se ha visto compensada con un aumento en los países en desarrollo, que no están tan preparados ni tienen recursos suficientes, lamenta la ONUDD.También se indica que "el tráfico de drogas ha desencadenado una oleada de violencia" en América Latina y que en "algunos países de Centroamérica se han registrado los índices de homicidio más elevados del mundo, a menudo con cifras de muertos superiores a las de algunos países afectados por conflictos armados".
A continuación, se destaca que algunos líderes latinoamericanos han puesto el acento en los enormes recursos que mueven los narcotraficantes y han solicitado, según recogen la ONUDD, que "se examinen los enfoques actuales del problema mundial de la droga".
El informe señala que "es importante reafirmar el espíritu original de los tratados, que se centra en la salud. El propósito de los tratados no es librar una 'guerra contra las drogas' sino proteger la 'salud física y moral de la humanidad'".
El documento incide en que la normativa internacional sobre drogas es tan flexible como para aplicar otras políticas, más centradas en la salud pública y menos en la represión.Sin embargo, la ONUDD advierte de que menoscabar las leyes internacionales contra las drogas empeorará la situación, ya que "un acceso no controlado a las drogas" conlleva "el riesgo de un aumento considerable del consumo nocivo de estupefacientes".
Además, destaca la importancia de la prevención y el tratamiento, y subraya que los derechos humanos se deben de respetar siempre a la hora de combatir las drogas y critica la aplicación de la pena de muerte por delitos de tráfico o consumo de estupefacientes.
Via LaVanguardia.
PD: Diu molt el fet, que en titular parla de descongestionar les presons........per tornarles a omplir :)) que xuli. Visca la Democracia i l estat de dret, sobre tot, el dret a la salut.
Naks.
Luis Lidón. Viena (EFE).- La ONU señala en un documento elaborado para una reunión clave la próxima semana en Viena que los objetivos en la lucha mundial contra las drogas no se cumplen, hasta ahora, y sugiere por primera vez la "despenalización" del consumo de estupefacientes.
"La 'despenalización' del consumo de drogas puede ser una forma eficaz de 'descongestionar' las cárceles, redistribuir recursos para asignarlos al tratamiento y facilitar la rehabilitación", se indica en un informe de 22 páginas de la Oficina de las Naciones Unidas contra la Droga y el Delito (ONUDD), al que ha tenido acceso Efe.
La ONUDD no quiso hacer comentarios a Efe sobre el contenido del documento, pero varias fuentes diplomáticas especializadas en política de drogas coincidieron en que es la primera vez que el organismo menciona la despenalización de forma abierta.
La despenalización del consumo personal, que se aplica en algunos países europeos, en otros como Canadá o Australia, así como en naciones latinoamericanas como Brasil o Chile, supone que el uso de drogas no sea un delito, sino que se sanciona con alternativas, como multas o terapias, al encarcelamiento.
En Uruguay ha sido legalizada la compraventa y el cultivo de marihuana, y se establece la creación de un ente estatal regulador de la droga.En cualquier caso, la despenalización no supone una legalización ni liberar el acceso a la droga, que según los tratados solo puede usarse con fines médicos y científicos pero no recreativos.
Por tanto, el consumo seguiría siendo sancionable (con multas o terapias obligatorias) pero deja de ser un delito penal.La ONUDD asegura en el informe que "los tratados alientan el recurso a alternativas a la prisión" y subraya que se debe de considerar a los consumidores de estupefacientes como "pacientes en tratamiento" y no como "delincuentes".
El próximo jueves y viernes en Viena, la comunidad internacional evaluará en la Comisión de Estupefacientes de la ONU la situación del problema de las drogas y si se cumplen los objetivos pactados en 2009 en una hoja de ruta para una década, cuando en 2014 se ha recorrido ya la mitad del camino.
En 2009, los Estados de la Comisión adoptaron una Declaración Política que preveía que se "elimine o reduzca considerablemente" la oferta y la demanda de drogas hasta el año 2019, un ambicioso objetivo que por ahora está lejos de cumplirse.
Para el debate de este año, la ONUDD elaboró este informe, firmado por su director ejecutivo, el ruso Yury Fedotov, en el que valora la situación actual de la lucha contra las drogas.El informe apunta progresos "desiguales", pero reconoce que "la magnitud general de la demanda de drogas no ha cambiado sustancialmente a nivel mundial", lo que contrasta con los objetivos fijados en 2009.
Si bien la ONUDD subraya que el mercado de la cocaína y el del cannabis se han reducido, reconoce que el incremento de los estimulantes sintéticos, más difíciles de detectar, y la reciente aparición de centenares de nuevos estupefacientes de última generación contrarrestan esos avances.
La prevalencia mundial del consumo de drogas continúa así "estable" en torno al 5 % de la población adulta, y las muertes anuales causadas por su consumo se sitúan en unas 210.000 personas.La ONUDD confiesa las dificultades para precisar las tendencias globales de las drogas por la carencia de datos fidedignos sobre el narcotráfico, el dinero negro de los estupefacientes y la fabricación de sustancias sintéticas, entre otros aspectos.
En el apartado de los "reveses" se destaca el empeoramiento de la situación en Afganistán, con una cosecha sin precedentes de adormidera en 2013 -209.000 hectáreas- y con la incertidumbre de la situación tras la salida de las tropas internacionales este año.
La caída del consumo de drogas en los países ricos se ha visto compensada con un aumento en los países en desarrollo, que no están tan preparados ni tienen recursos suficientes, lamenta la ONUDD.También se indica que "el tráfico de drogas ha desencadenado una oleada de violencia" en América Latina y que en "algunos países de Centroamérica se han registrado los índices de homicidio más elevados del mundo, a menudo con cifras de muertos superiores a las de algunos países afectados por conflictos armados".
A continuación, se destaca que algunos líderes latinoamericanos han puesto el acento en los enormes recursos que mueven los narcotraficantes y han solicitado, según recogen la ONUDD, que "se examinen los enfoques actuales del problema mundial de la droga".
El informe señala que "es importante reafirmar el espíritu original de los tratados, que se centra en la salud. El propósito de los tratados no es librar una 'guerra contra las drogas' sino proteger la 'salud física y moral de la humanidad'".
El documento incide en que la normativa internacional sobre drogas es tan flexible como para aplicar otras políticas, más centradas en la salud pública y menos en la represión.Sin embargo, la ONUDD advierte de que menoscabar las leyes internacionales contra las drogas empeorará la situación, ya que "un acceso no controlado a las drogas" conlleva "el riesgo de un aumento considerable del consumo nocivo de estupefacientes".
Además, destaca la importancia de la prevención y el tratamiento, y subraya que los derechos humanos se deben de respetar siempre a la hora de combatir las drogas y critica la aplicación de la pena de muerte por delitos de tráfico o consumo de estupefacientes.
Via LaVanguardia.
PD: Diu molt el fet, que en titular parla de descongestionar les presons........per tornarles a omplir :)) que xuli. Visca la Democracia i l estat de dret, sobre tot, el dret a la salut.
Naks.
dissabte, 8 de març del 2014
Aprueba Italia cannabis con fines terapeúticos
Roma— El gobierno de Italia anunció ayer que no impugnará una ley aprobada recientemente por la región central de Abruzzo, que autoriza el uso de la mariguana con fines terapeúticos.
En un comunicado emitido tras una reunión del Consejo de Ministros, se informó que no será impugnada ante la Corte Constitucional la ley regional de Abruzzo del 4 de enero pasado, que disciplina las modalidades de venta de fármacos preparados a base de cannabis.
La normativa prevé que los medicamentos, que contienen derivados de cannabinoides, puedan ser prescritos (con costo cubierto por el sistema sanitario público) por médicos especialistas y de medicina general sobre la base de un plan terapeútico preparado por un experto.
El modelo de Abruzzo prevé también el cultivo de mariguana para ser usada con fines terapeúticos tanto en hospitales como en domicilio.
via: http://diario.mx/Internacional/2014-03-07_89494740/aprueba-italia-cannabis-con-fines-terapeuticos/
dijous, 6 de març del 2014
dissabte, 1 de març del 2014
Barcelona regularà els clubs cannàbics per la inacció del Govern
Davant la inacció de la Generalitat, que no decideix si regula o
prohibeix els clubs cannàbics a causa de les divergències entre les conselleries
d'Interior i Salut, com va avançar ahir EL PERIÓDICO, alguns
ajuntaments comencen a fer passos pel seu compte afectats per la
necessitat de posar ordre en unes entitats que es multipliquen a
l'empara de l'alegalitat. El consistori de Barcelona, una de les urbs on
més han proliferat aquesta classe d'associacions, s'ha decidit a
preparar un protocol que, segons avancen fonts oficials de l'ajuntament,
«estarà a punt abans del juny» i amb el qual es pretén regular aquests
clubs.
L'equip de govern de l'alcalde Xavier Trias es llança a elaborar una norma després de dur a terme pel seu compte un cens d'associacions cannàbiques. Segons aquest recompte, a la ciutat funcionen actualment al voltant de 200 d'aquestes entitats.
El cens no ha estat fàcil d'elaborar, ja que les entitats s'inscriuen al Registre d'Associacions, que depèn de la Generalitat, i no sol·liciten cap autorització a l'ajuntament, que ha hagut de fer l'estudi a partir del treball de la Guàrdia Urbana i de treballadors dels diferents districtes.
Des del municipi es destaca el degoteig de queixes veïnals ocasionades pels clubs. Moltes estan motivades per sorolls i les pudors generats pels abonats. En altres casos, segons fonts oficials de l'ajuntament de la ciutat, es tracta de veïns que pregunten al consistori sobre els efectes que la presència de les entitats cannàbiques pot generar en la protecció i la salut dels menors i sobre l'aparició de situacions de tràfic de drogues.
SENSE COMPETÈNCIES / Fonts oficials de l'ajuntament reconeixen que «la falta de regulació dificulta el control administratiu» dels clubs i associacions, «que s'han estès ràpidament durant els últims anys». «Davant la proliferació d'aquesta mena d'associacions, l'ajuntament, tot i no tenir-ne la competència directa, ha decidit abordar el fenomen per donar alguna resposta al seu increment», assenyalen les fonts.
Fins ara, el consistori barceloní realitzava actuacions policials i administratives sobre els clubs. «El que es farà ara és crear un protocol que sistematitzi clarament les actuacions», indiquen les fonts, que asseguren que en aquesta normativa hi treballen tant la Guàrdia Urbana com els serveis jurídics i d'urbanisme de l'ajuntament, que pretén disposar així d'una eina per cobrir un buit legal que facilita la proliferació d'aquestes entitats, algunes de les quals tenen poc a veure amb clubs d'autoconsum, ja que fan servir l'aparença d'associació com a tapadora per traficar.
El protocol de l'ajuntament tindrà tres potes. Una primera consistirà a reclamar a totes les entitats els seus estatuts i fiscalitzar-los al màxim per comprovar que els compleixen. Si no és així, es procedirà al tancament per via administrativa. El segon pilar del protocol consistirà a augmentar la pressió de la Guàrdia Urbana sobre les entitats per si hi hagués indicis de tràfic d'estupefaents.
A L'ESPERA D'UNA LLEI SUPERIOR / Finalment, el reglament inclourà una sèrie de condicions urbanístiques que hauran de complir les entitats. Així, per exemple, s'establirà una distància mínima respecte a espais com escoles, parcs infantils o guarderies.
No obstant, fonts oficials del consistori asseguren que fan aquest marc normatiu per pal·liar el buit legal existent i reclamen a les altres administracions, tant Generalitat com Govern, que elaborin una llei que en reguli el fenomen.
Encara que el Govern va començar la tardor passada a estudiar la possibilitat de regular l'activitat dels clubs cannàbics, les diferències entre les conselleries d'Interior i Salut han frenat el projecte.
Així, des del departament que dirigeix Ramon Espadaler s'oposen a elaborar un marc regulador perquè entenen que, per restrictiu que sigui, acabaria emparant activitats com el cultiu de marihuana. Mentrestant, la conselleria de Boi Ruiz considera que regular els clubs permetria accedir als consumidors de la planta, conèixer les seves realitats i evitar que contactin amb el mercat negre.
Via http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/barcelona-regulara-els-clubs-cannabics-per-inaccio-del-govern-3139950
L'equip de govern de l'alcalde Xavier Trias es llança a elaborar una norma després de dur a terme pel seu compte un cens d'associacions cannàbiques. Segons aquest recompte, a la ciutat funcionen actualment al voltant de 200 d'aquestes entitats.
El cens no ha estat fàcil d'elaborar, ja que les entitats s'inscriuen al Registre d'Associacions, que depèn de la Generalitat, i no sol·liciten cap autorització a l'ajuntament, que ha hagut de fer l'estudi a partir del treball de la Guàrdia Urbana i de treballadors dels diferents districtes.
Des del municipi es destaca el degoteig de queixes veïnals ocasionades pels clubs. Moltes estan motivades per sorolls i les pudors generats pels abonats. En altres casos, segons fonts oficials de l'ajuntament de la ciutat, es tracta de veïns que pregunten al consistori sobre els efectes que la presència de les entitats cannàbiques pot generar en la protecció i la salut dels menors i sobre l'aparició de situacions de tràfic de drogues.
SENSE COMPETÈNCIES / Fonts oficials de l'ajuntament reconeixen que «la falta de regulació dificulta el control administratiu» dels clubs i associacions, «que s'han estès ràpidament durant els últims anys». «Davant la proliferació d'aquesta mena d'associacions, l'ajuntament, tot i no tenir-ne la competència directa, ha decidit abordar el fenomen per donar alguna resposta al seu increment», assenyalen les fonts.
Fins ara, el consistori barceloní realitzava actuacions policials i administratives sobre els clubs. «El que es farà ara és crear un protocol que sistematitzi clarament les actuacions», indiquen les fonts, que asseguren que en aquesta normativa hi treballen tant la Guàrdia Urbana com els serveis jurídics i d'urbanisme de l'ajuntament, que pretén disposar així d'una eina per cobrir un buit legal que facilita la proliferació d'aquestes entitats, algunes de les quals tenen poc a veure amb clubs d'autoconsum, ja que fan servir l'aparença d'associació com a tapadora per traficar.
El protocol de l'ajuntament tindrà tres potes. Una primera consistirà a reclamar a totes les entitats els seus estatuts i fiscalitzar-los al màxim per comprovar que els compleixen. Si no és així, es procedirà al tancament per via administrativa. El segon pilar del protocol consistirà a augmentar la pressió de la Guàrdia Urbana sobre les entitats per si hi hagués indicis de tràfic d'estupefaents.
A L'ESPERA D'UNA LLEI SUPERIOR / Finalment, el reglament inclourà una sèrie de condicions urbanístiques que hauran de complir les entitats. Així, per exemple, s'establirà una distància mínima respecte a espais com escoles, parcs infantils o guarderies.
No obstant, fonts oficials del consistori asseguren que fan aquest marc normatiu per pal·liar el buit legal existent i reclamen a les altres administracions, tant Generalitat com Govern, que elaborin una llei que en reguli el fenomen.
Encara que el Govern va començar la tardor passada a estudiar la possibilitat de regular l'activitat dels clubs cannàbics, les diferències entre les conselleries d'Interior i Salut han frenat el projecte.
Així, des del departament que dirigeix Ramon Espadaler s'oposen a elaborar un marc regulador perquè entenen que, per restrictiu que sigui, acabaria emparant activitats com el cultiu de marihuana. Mentrestant, la conselleria de Boi Ruiz considera que regular els clubs permetria accedir als consumidors de la planta, conèixer les seves realitats i evitar que contactin amb el mercat negre.
Via http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/barcelona-regulara-els-clubs-cannabics-per-inaccio-del-govern-3139950
Interior i Salut topen per la regulació dels clubs cannàbics
La multiplicació de clubs cannàbics està fora de control a Catalunya,
i així ho reconeixen els departaments de Salut i Interior. En els
últims anys, l'obertura d'aquestes entitats ha crescut de forma
exponencial sense que cap normativa ho hagi autoritzat o impedit. Ja són
més de 300 a tot Catalunya, de les quals més de 200 són a Barcelona. El
creixement dels denominats clubs socials de cànnabis és tan gran, que
la capital catalana comença a ser coneguda com l'Amsterdam del Mediterrani. El
fenomen inquieta ajuntaments i Generalitat, on des de la tardor passada
s'intenta consensuar la posició de diversos departaments -fonamental-
ment, Interior i Salut- amb l'objectiu de limitar l'activitat d'un sector en evident expansió.
Aquest assumpte sembla, no obstant, haver entrat en un carreró sense sortida a causa de les posicions gairebé antagòniques que mantenen les conselleries d'Interior i Salut. El titular de la primera, Ramon Espadaler, s'oposa rotundament a una regulació dels clubs cannàbics, mentre que el de Salut, Boi Ruiz, considera que regular el sector és l'única forma de mantenir sota control el consum que es fa en aquests locals i el perfil dels socis, així com la composició i la potència de les plantes utilitzades.
EL PAPER DE DOLENT / Espadaler no té miraments a l'hora d'assumir «el paper de dolent en aquesta pel·lícula», segons va avançar dijous a aquest diari. «Interior no està a favor d'una regulació d'aquesta classe de clubs -va afirmar-. Aquestes entitats tenen com a conseqüència l'aparició de cultius de marihuana, que són els que els proporcionen el cànnabis». Espadaler assegura que tècnics del seu departament han estudiat el fenomen i fruit d'aquest treball han arribat a algunes conclusions. «Una d'elles és que en els llocs on aquesta activitat s'ha regulat el resultat no ha estat l'esperat -va indicar-. S'ha de tenir en compte el nefast impacte que els clubs cannàbics poden tenir en els adolescents».
A Salut s'entén tot al contrari. «La regulació de les bones pràctiques sobre el consum de cànnabis permet conèixer millor la realitat del fenomen, i el nombre de consumidors i clubs -va exposar el conseller Boi Ruiz al Parlament el setembre passat-. L'existència d'una normativa evitarà que el consumidor entri en contacte amb el mercat negre de les drogues, i permetrà conèixer la composició, la potència i l'adulteració de la planta i els seus derivats».
En aquella compareixença parlamentària -a la qual ahir es van remetre des de Salut, eludint nous pronunciaments-, Ruiz es va comprometre a consensuar la seva posició amb altres departaments de la Generalitat i amb les formacions polítiques presents al Parlament. També va anunciar la imminent convocatòria de la resta de grups parlamentaris, però res d'això ha passat encara.
Ruiz va advocar aleshores per establir un model «restrictiu» de clubs cannàbics a Catalunya, i fixar-ne tant el nombre de socis possible, com l'edat, les quantitats de consum personal i la potència dels cultius de cànnabis autoritzats. Tot això, va indicar, amb la finalitat de «reduir riscos i danys futurs».
ÚS TERAPÈUTIC / L'objectiu de delimitar l'existència de clubs cannàbics a Catalunya s'entreveu, per tot el que ha estat exposat, difícil. El titular d'Interior va reiterar que el seu departament no elaborarà cap norma que empari el consum de cànnabis. «L'única excepció podria ser-ne l'ús terapèutic», va puntualitzar, després d'expressar la seva «preocupació» per l'auge del fenomen. Espadaler va avançar, en conseqüència, que la postura que mantindrà el seu departament en eventuals trobades amb altres conselleries se cenyirà a «intensificar la recerca i la incautació de cultius de marihuana, i una fiscalització més estricta dels clubs». Va apostar fins i tot per penalitzar més el consum de cànnabis a la via pública.
Des de Salut subratllen que les po-lítiques sanitàries en relació amb les drogues que existeixen a la UE avancen cap a mesures que «prioritzin la salut dels consumidors» seguint, indiquen, un model semblant al que es va desenvolupar als anys 80 i 90 davant el consum d'heroïna, en al·lusió al repartiment de xeringues que es va introduir per evitar la transmissió del VIH.
de http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/interior-salut-topen-per-regulacio-dels-clubs-cannabics-3136810
ment, Interior i Salut- amb l'objectiu de limitar l'activitat d'un sector en evident expansió.
Aquest assumpte sembla, no obstant, haver entrat en un carreró sense sortida a causa de les posicions gairebé antagòniques que mantenen les conselleries d'Interior i Salut. El titular de la primera, Ramon Espadaler, s'oposa rotundament a una regulació dels clubs cannàbics, mentre que el de Salut, Boi Ruiz, considera que regular el sector és l'única forma de mantenir sota control el consum que es fa en aquests locals i el perfil dels socis, així com la composició i la potència de les plantes utilitzades.
EL PAPER DE DOLENT / Espadaler no té miraments a l'hora d'assumir «el paper de dolent en aquesta pel·lícula», segons va avançar dijous a aquest diari. «Interior no està a favor d'una regulació d'aquesta classe de clubs -va afirmar-. Aquestes entitats tenen com a conseqüència l'aparició de cultius de marihuana, que són els que els proporcionen el cànnabis». Espadaler assegura que tècnics del seu departament han estudiat el fenomen i fruit d'aquest treball han arribat a algunes conclusions. «Una d'elles és que en els llocs on aquesta activitat s'ha regulat el resultat no ha estat l'esperat -va indicar-. S'ha de tenir en compte el nefast impacte que els clubs cannàbics poden tenir en els adolescents».
A Salut s'entén tot al contrari. «La regulació de les bones pràctiques sobre el consum de cànnabis permet conèixer millor la realitat del fenomen, i el nombre de consumidors i clubs -va exposar el conseller Boi Ruiz al Parlament el setembre passat-. L'existència d'una normativa evitarà que el consumidor entri en contacte amb el mercat negre de les drogues, i permetrà conèixer la composició, la potència i l'adulteració de la planta i els seus derivats».
En aquella compareixença parlamentària -a la qual ahir es van remetre des de Salut, eludint nous pronunciaments-, Ruiz es va comprometre a consensuar la seva posició amb altres departaments de la Generalitat i amb les formacions polítiques presents al Parlament. També va anunciar la imminent convocatòria de la resta de grups parlamentaris, però res d'això ha passat encara.
Ruiz va advocar aleshores per establir un model «restrictiu» de clubs cannàbics a Catalunya, i fixar-ne tant el nombre de socis possible, com l'edat, les quantitats de consum personal i la potència dels cultius de cànnabis autoritzats. Tot això, va indicar, amb la finalitat de «reduir riscos i danys futurs».
ÚS TERAPÈUTIC / L'objectiu de delimitar l'existència de clubs cannàbics a Catalunya s'entreveu, per tot el que ha estat exposat, difícil. El titular d'Interior va reiterar que el seu departament no elaborarà cap norma que empari el consum de cànnabis. «L'única excepció podria ser-ne l'ús terapèutic», va puntualitzar, després d'expressar la seva «preocupació» per l'auge del fenomen. Espadaler va avançar, en conseqüència, que la postura que mantindrà el seu departament en eventuals trobades amb altres conselleries se cenyirà a «intensificar la recerca i la incautació de cultius de marihuana, i una fiscalització més estricta dels clubs». Va apostar fins i tot per penalitzar més el consum de cànnabis a la via pública.
Des de Salut subratllen que les po-lítiques sanitàries en relació amb les drogues que existeixen a la UE avancen cap a mesures que «prioritzin la salut dels consumidors» seguint, indiquen, un model semblant al que es va desenvolupar als anys 80 i 90 davant el consum d'heroïna, en al·lusió al repartiment de xeringues que es va introduir per evitar la transmissió del VIH.
de http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/interior-salut-topen-per-regulacio-dels-clubs-cannabics-3136810
Subscriure's a:
Missatges (Atom)