dissabte, 16 d’abril del 2011
dimarts, 12 d’abril del 2011
Comunicat de la reunio de la onu.
COMUNICAT DE PREMSA SOBRE LA REUNIÓ ANUAL DE LA COMISSIÓ D'ESTUPEFAENTS DE L'ONU, 21-25 DE MARÇ DE 2011, VIENA. ENCOD organitza una conferència de premsa amb una delegació de ciutadans del món sencer, per comentar els resultats de la reunió de la Comissió d'Estupefaents de l'ONU
Després de 50 anys, el món està a punt a enterrar la Convenció Única d'Estupefaents. Encode, la Coalició Europea per Polítiques de Drogues Justes i eficaces, enviarà una delegació a Viena per preparar el funeral.
Del 21 al 25 de març de 2011, la Comissió d'Estupefaents de l'ONU tindrà la seva reunió anual a Viena, per avaluar els resultats de l'estratègia mundial contra les drogues il legals.
Al març de 1961, la Convenció Única de Estupefaents de l'ONU va ser signada. Durant els darrers 50 anys, la prohibició mundial de drogues ha lliurat el monopoli sobre les substàncies il legals a grups criminals que són àvids per naturalesa i eviten qualsevol responsabilitat. Avui, les drogues són fàcilment disponibles a tots, incloent els nens. Fins entren a les presons, també a Europa i els Estats Units, on se suposa que els sistemes de control són hermètics.
La ONUDD estima que els guanys mundials de la indústria de drogues il legals ascendeixen a approx. 400 mil milions de euro per any, o 12.500 euro per segon. Part d'aquests diners és utilitzada per a finançar altres activitats criminals o fins a grups terroristes. Però una gran part entra en les operacions financeres i econòmiques normals aixícom en els òrgans del poder estatal en molts països del món, generant danys econòmics i corrupció.
Després de 50 anys és temps d'admetre que les polítiques prohibicionistes han arribat a ser inútils, i han deixat de servir com a base per al que abusivament s'anomena "el sistema global de control de drogues".
Existeixen almenys tres raons per sostenir el nostre reclam que la Convenció Única ha deixat de ser rellevant.
1. El 1961, hi havia poca o cap prova científica de la qual es podria haver deduït que la prohibició de drogues seria reeixida o desastrosa. Encara que ja en aquell temps hi havia alguns experts i historiadors que predeien el curs fatal que hem vist des de llavors, va ser possible el 1961 creure honestament que la prohibició tindria l'objectiu planificat.
Avui abundin les proves que l'ús i abús de drogues il legals han crescut des de 1961 i que això ha estat acompanyat per una llarga llista de serioses "coinsecuencias nefastes no intencionades" que han estat creades per la prohibició. A més, hi ha un consens gairebé complet sobre la conclusió que no hi ha una relació entre el grau de repressió i els nivells del consum de drogues.
2. Durant els primers anys després del 1961 hi va haver un consens internacional entre les Nacions Unides i la Comissió d'Estupefaents. Aquell consens ha desaparegut. Des de la UNGASS de 1998 la Comissió d'Estupefaents ha estat cada vegada més dividida. I des de 2008, un pot tranquil.lament mantenir que existeix una divergència insuperable entre grups d'estats membres de l'ONU sobre la direcció de la política de drogues. Diversos països han començat a implementar polítiques que redueixen el dany relacionat amb les drogues i asseguren els drets humans de persones criminalitzades per la prohibició de drogues. Aquestes polítiques no poden ser implementades plenament a causa de les restriccions que resulten de la Convenció Única.
3. El 2009, el govern de Bolívia va proposar una sol licitud d'esmenar dos articles de la Convenció Única de l'ONU a fins d'eliminar l'obligació per eliminar el consum tradicional de fulles de coca. Als països andins el consum de fulles de coca és una part integral d'una cultura mil.lenària. Després de sobreviure més de 5.000 anys, avui el full s'utilitza com a suplement alimentari, medicina i element de reunions i celebracions a la vida diària de milions de persones. És possible consumir te de coca fins a les ambaixades occidentals en aquests països.
El gener de 2011, va resultar que els 17 països, més que tot occidentals, havien objectat contra la proposta d'esmena. La seva motivació no té res a veure amb la naturalesa de la fulla de coca i els seus efectes sobre la salut humana, però està exclusivament basat sobre la importància de mantenir la "integritat" de la Convenció de 1961. Amb això, els 17 països implícitament reconeixen que quan s'iniciï el procés d'esmenar el text de la convenció inevitablement portarà al seu desmantellament. El seu missatge al món és que prefereixen que la Convenció de l'ONU sigui violada a que es modifiqui o discutida.
Les Nacions Unides haurien de començar a dissenyar una estratègia alternativa per contriolar el fenomen de les drogues. Una estratègia que està basada sobre les experiències locals i proves científiques, no sobre principis morals que estan completament desconnectats amb la realitat. Com a ciutadans del món que som afectats i preocupats pel tema de les drogues en moltes maneres, exigim que les Nacions Unides substitueixin la Convenció Única amb un acord global que permeti a governs individuals dissenyar i implementar les seves pròpies polítiques.
Font: Encod.org
Després de 50 anys, el món està a punt a enterrar la Convenció Única d'Estupefaents. Encode, la Coalició Europea per Polítiques de Drogues Justes i eficaces, enviarà una delegació a Viena per preparar el funeral.
Del 21 al 25 de març de 2011, la Comissió d'Estupefaents de l'ONU tindrà la seva reunió anual a Viena, per avaluar els resultats de l'estratègia mundial contra les drogues il legals.
Al març de 1961, la Convenció Única de Estupefaents de l'ONU va ser signada. Durant els darrers 50 anys, la prohibició mundial de drogues ha lliurat el monopoli sobre les substàncies il legals a grups criminals que són àvids per naturalesa i eviten qualsevol responsabilitat. Avui, les drogues són fàcilment disponibles a tots, incloent els nens. Fins entren a les presons, també a Europa i els Estats Units, on se suposa que els sistemes de control són hermètics.
La ONUDD estima que els guanys mundials de la indústria de drogues il legals ascendeixen a approx. 400 mil milions de euro per any, o 12.500 euro per segon. Part d'aquests diners és utilitzada per a finançar altres activitats criminals o fins a grups terroristes. Però una gran part entra en les operacions financeres i econòmiques normals aixícom en els òrgans del poder estatal en molts països del món, generant danys econòmics i corrupció.
Després de 50 anys és temps d'admetre que les polítiques prohibicionistes han arribat a ser inútils, i han deixat de servir com a base per al que abusivament s'anomena "el sistema global de control de drogues".
Existeixen almenys tres raons per sostenir el nostre reclam que la Convenció Única ha deixat de ser rellevant.
1. El 1961, hi havia poca o cap prova científica de la qual es podria haver deduït que la prohibició de drogues seria reeixida o desastrosa. Encara que ja en aquell temps hi havia alguns experts i historiadors que predeien el curs fatal que hem vist des de llavors, va ser possible el 1961 creure honestament que la prohibició tindria l'objectiu planificat.
Avui abundin les proves que l'ús i abús de drogues il legals han crescut des de 1961 i que això ha estat acompanyat per una llarga llista de serioses "coinsecuencias nefastes no intencionades" que han estat creades per la prohibició. A més, hi ha un consens gairebé complet sobre la conclusió que no hi ha una relació entre el grau de repressió i els nivells del consum de drogues.
2. Durant els primers anys després del 1961 hi va haver un consens internacional entre les Nacions Unides i la Comissió d'Estupefaents. Aquell consens ha desaparegut. Des de la UNGASS de 1998 la Comissió d'Estupefaents ha estat cada vegada més dividida. I des de 2008, un pot tranquil.lament mantenir que existeix una divergència insuperable entre grups d'estats membres de l'ONU sobre la direcció de la política de drogues. Diversos països han començat a implementar polítiques que redueixen el dany relacionat amb les drogues i asseguren els drets humans de persones criminalitzades per la prohibició de drogues. Aquestes polítiques no poden ser implementades plenament a causa de les restriccions que resulten de la Convenció Única.
3. El 2009, el govern de Bolívia va proposar una sol licitud d'esmenar dos articles de la Convenció Única de l'ONU a fins d'eliminar l'obligació per eliminar el consum tradicional de fulles de coca. Als països andins el consum de fulles de coca és una part integral d'una cultura mil.lenària. Després de sobreviure més de 5.000 anys, avui el full s'utilitza com a suplement alimentari, medicina i element de reunions i celebracions a la vida diària de milions de persones. És possible consumir te de coca fins a les ambaixades occidentals en aquests països.
El gener de 2011, va resultar que els 17 països, més que tot occidentals, havien objectat contra la proposta d'esmena. La seva motivació no té res a veure amb la naturalesa de la fulla de coca i els seus efectes sobre la salut humana, però està exclusivament basat sobre la importància de mantenir la "integritat" de la Convenció de 1961. Amb això, els 17 països implícitament reconeixen que quan s'iniciï el procés d'esmenar el text de la convenció inevitablement portarà al seu desmantellament. El seu missatge al món és que prefereixen que la Convenció de l'ONU sigui violada a que es modifiqui o discutida.
Les Nacions Unides haurien de començar a dissenyar una estratègia alternativa per contriolar el fenomen de les drogues. Una estratègia que està basada sobre les experiències locals i proves científiques, no sobre principis morals que estan completament desconnectats amb la realitat. Com a ciutadans del món que som afectats i preocupats pel tema de les drogues en moltes maneres, exigim que les Nacions Unides substitueixin la Convenció Única amb un acord global que permeti a governs individuals dissenyar i implementar les seves pròpies polítiques.
Font: Encod.org
dimarts, 5 d’abril del 2011
Cultiu Automatiques
Aqui esta la NL Auto . Poca cosa pero bona molt bona ,seguim amb la Deimos que tambe es una NL.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)